Ramon Tremosa i Ernest Urtasun, sobre el TTIP: “Serà bo o dolent depèn de com es negociï”

BarcelonaLes negociacions del TTIP han dividit l’Eurocambra en dos grans blocs. D’una banda, els que consideren que es crearà un espai de comerç tan gran que crearà milers de llocs de treball. De l’altra, els que critiquen que siguem al davant d’un instrument demolidor del neoliberalisme desregulador.

¿El TTIP és bo, dolent o senzillament inevitable?

Ramon Tremosa: Té uns avantatges i uns riscos, però no fem catastrofisme previ. Els últims quatre anys el deute públic s’ha duplicat i això no permet sortir de la crisi. En canvi, una nova ronda d’increment del comerç mundial pot permetre créixer en exportacions.

Ernest Urtasun: Ens preocupa moltíssim perquè sabem que s’està negociant la liberalització de serveis públics bàsics, qüestions en matèria agrícola que suposen un greuge per als estàndards de protecció ambiental que tenim a Europa... Per tot plegat, hi tenim una posició contrària.

S’està negociant amb secretisme?

R.T.: Sempre que els Estats Units negocien un tractat bilateral hi ha una part de la documentació que no s’obre fins al final, això no és nou. En tot cas, aquest tractat haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu i també per les 28 cambres estatals.

¿Hi ha perill de perdre drets socials o laborals?

E.U.: Miri, en temes agrícoles, s’està mirant d’aplicar el criteri de reconeixement mutu. Això vol dir que coses que estan prohibides a la UE, com la vedella hormonada o el blat transgènic, podrien entrar aquí. Això per a la pagesia catalana seria un desastre. I no tan sols rebentarien preus sinó que perdríem drets perquè aquests productes tindrien menys garanties sanitàries.

També es vol crear un organisme arbitral.

R.T.: Això va ser un invent alemany fa 50 anys per protegir les seves empreses de les expropiacions. Avui hi ha 1.426 tractats que accepten la tutela d’aquest tribunal d’arbitratge de les inversions i durant aquests 50 anys només hi ha hagut 53 plets contra països de la UE, la majoria contra Hongria. Si en el futur les multinacionals abusen i el fan servir per canviar la legislació ja posarem el crit al cel.

E.U.: Això suposa crear una instància jurídica fora dels tribunals constitucionals en què les empreses podran denunciar un govern per haver fet una llei que les hagi perjudicat. Tenim el cas de l’empresa sueca Vattenfall, que ha denunciat el govern alemany pel fet de voler tancar les nuclears. Si el cas va a un tribunal que només té en compte els interessos econòmics de les multinacionals, i no els de la gent, es converteix en un mecanisme pervers i antidemocràtic.

¿El tractat posa en perill l’estat del benestar europeu?

R.T.: L’altre dia el vicepresident socialista de la comissió d’Economia, Peter Simon, deia que era fals que el TTIP tingui efectes sobre els serveis públics d’interès general. Hi ha diputats verds i socialdemòcrates que no fan aquest discurs...

E.U.: Si et refereixes a l’Esquerra Unitària i a Els Verds, estem absolutament en contra del tractat. I hi ha el risc, per exemple, que les multionacionals de la sanitat privada puguin fer negoci aquí.

R.T.: Hi ha capacitat de deixar fora amplíssims sectors d’activitat. Aquest tractat pot ser molt útil per a les pimes contra les multinacionals perquè s’estalviarien tota la paperassa i aranzels del 5% al 30%.

¿Aquest tractat és bo per a l’economia catalana?

E.U.:És un perill per a l’agricultura i per als nostres serveis públics. Per cert, m’agradaria saber quina opinió té el Govern sobre el TTIP.

R.T.: Si encara no hi cap document sobre la taula, ¿com vols tenir-ne opinió? Mira, jo aquest estiu parlava amb pagesos de Lleida i explicaven que després del tancament del mercat rus estaven obligats a trobar altres mercats. I Catalunya, com a país exportador, hi té molt a guanyar.

¿Se sap si s’està negociant amb els drets i els sous dels treballadors?

R.T.: Pel que jo sé no.

E.U.: No, però si tu liberalitzes productes que allà es produeixen amb mà d’obra barata tenen un avantatge competitiu, com amb la Xina i el Vietnam. Als EUA el mercat laboral és més precari, per això hi haurà una pressió a la baixa dels salaris.

R.T.: Però si ho hem resistit amb la Xina i el Vietnam, ¿com no ho hem de resistir amb els Estats Units? No fem aquesta comparació. Els EUA no són el Vietnam en matèria laboral.

Si finalment s’aprova el TTIP amb els EUA, serà com mantenir relacions comercials amb França?

R.T.: Amb una mica de temps... El 1986 hi havia molts dubtes sobre el mercat comú i ara Catalunya exporta molt més a la UE que a Espanya. Per tant, si es fan les coses bé, pot ser una gran oportunitat.

E.U.: Hi ha una diferència fonamental, i és que a la UE tenim una legislació comuna i estàndards mínims en tots els àmbits.

R.T.: Jo no diré que el tractat és bo o dolent perquè depèn de com es negociï, però és absurd dir d’entrada que tot és un desastre.