Sabotatge de la Policia Nacional a l’operació antijihadista dels Mossos d'Esquadra

Barcelona¿Operació d’estat o extravagància irresponsable de dos agents enrabiats perquè un altre cos els fa la competència en una àrea que consideren que no els pertoca? No queda clar i serà difícil aclarir-ho, perquè ni el mateix conseller d’Interior s’atreveix a posicionar-se en aquesta disjuntiva i el jutge no sembla disposat a investigar-ho més. Però el fet és que els Mossos d’Esquadra han denunciat a l’Audiència Nacional que dos agents de la Policia Nacional van alertar al novembre els membres de la cèl·lula jihadista que la policia catalana estava investigant. Segons la conselleria d’Interior, aquesta “interferència” va posar en risc “l’operació i els que hi treballaven”.

Després que s’hagi aixecat el secret de sumari del cas, ahir va transcendir el conflicte obert entre els Mossos i el cos estatal i es va desencadenar una guerra de declaracions. Fonts de la Policia Nacional van negar rotundament que la xivatada s’arribés a produir i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va parlar de “baixesa” i de falta de “sentit d’estat” des del Níger, on és de viatge. Tot i així, Espadaler va mantenir l’acusació en una roda de premsa que va fer amb el director dels Mossos, Albert Batlle.

“Tenim indicis clars que s’ha produït aquesta interferència i és un fet extremadament greu”, va dir el conseller. A l’hora de buscar la possible explicació als fets inèdits que estava explicant, va evitar l’opció més dura, la de presentar-los com una operació més o menys orquestrada o tolerada per la cúpula de la Policia Nacional o fins i tot pel ministeri. En lloc d’això, va atribuir la xivatada a “membres” concrets de la Policia Nacional i “no pas al cos”.

Espadaler va voler evitar el xoc amb l’Estat i va subratllar en diversos moments de la roda de premsa que el cas no és “un enfrontament entre cossos policials”. També va dir que ni tan sols s’han demanat explicacions al ministeri de l’Interior i va mostrar la seva confiança en la investigació judicial. Espadaler sí que va lamentar el fet que al ministre “sembla que li sap greu que el cos dels Mossos d’Esquadra sigui eficient” en la lluita antiterrorista.

L’origen de la polèmica és en les sospites que els agents dels Mossos d’Esquadra van començar a tenir al novembre. Els investigadors que feien les escoltes autoritzades pel jutge Santiago Pedraz als suposats membres de la cèl·lula jihadista que la policia va vigilar durant més d’un any van detectar, en les converses enregistrades, diàlegs que van posar-los en guàrdia. Fins que van entendre que membres de la Policia Nacional havien fet arribar als sospitosos que els Mossos d’Esquadra els estaven vigilant i investigant. De fet, no tan sols els escoltaven les converses i els feien seguiments per gravar-los i obtenir proves dels suposats delictes comesos, sinó que tenien un agent infiltrat al grup. La posició d’aquest agent era la més arriscada, i el fet de descobrir que hi havia hagut una filtració d’informació va obligar els responsables del cos a plantejar-se de retirar-lo del cas. Tanmateix, la missió va continuar i a poc a poc les coses es van anar calmant, cosa que va permetre als Mossos continuar la investigació fins a fer les detencions a l’abril.

La fugida de tres sospitosos

El moment de màxima tensió va ser quan la cèl·lula va rebre la informació i va començar a fer moviments per prendre precaucions. Les alarmes van saltar perquè tres dels presumptes membres del grup van marxar del país al desembre, però van ser localitzats i enxampats a Bulgària, quan anaven cap a Síria, suposadament amb la intenció d’incorporar-se a l’Estat Islàmic. Per a aquella operació, els Mossos van rebre l’ajuda de la CIA i fins i tot del CNI -que depèn del ministeri de la Presidència, no del d’Interior-, però les coses anaven molt pitjor en la relació amb la Policia Nacional.

Quan els Mossos van arribar a tenir prou detalls per denunciar el cas davant del jutge que dirigia la investigació i identificar els agents de la Policia Nacional que hi podien estar implicats, es va portar el cas a l’Audiència Nacional. El jutge Pedraz va estudiar el primer informe que va portar-li la policia catalana sobre la possible irregularitat detectada i va cridar els dos agents presumptament relacionats amb els fets. Va arribar a obrir una peça separada del sumari per instruir aquesta part de la investigació, que podia ser un delicte de revelació de secrets. Però al mes de febrer aquesta peça separada es va acabar arxivant.

Els Mossos d’Esquadra van continuar investigant la cèl·lula fins que van tenir prou elements i proves per plantejar el final de l’operació i detenir els sospitosos, sempre sota la supervisió del jutge i amb el suport de la Fiscalia. El dia de les detencions, el ministre Jorge Fernández Díaz va substituir les felicitacions dels polítics als cossos policials, habituals en aquests casos, per unes declaracions molt agres en què vinculava el sobiranisme amb un suposat interès de la Generalitat per potenciar la immigració d’origen musulmà -en lloc de la llatinoamericana- i ho lligava a l’auge de l’islamisme radical a Catalunya, carregant les tintes contra la relació de la fundació Nous Catalans, de CDC, amb entitats musulmanes.

En aquell moment no va transcendir, però Fernández Díaz ja sabia que els Mossos havien denunciat dos agents de la Policia Nacional per la deslleialtat institucional i professional que havien descobert. De fet, la denúncia ja havia sigut arxivada pel jutge Santiago Pedraz, però quan els Mossos d’Esquadra van tenir la informació complementària que els van proporcionar les declaracions d’alguns dels detinguts, que haurien donat dades sobre la xivatada, van enviar una ampliació de la denúncia al magistrat.

El fiscal investigarà la filtració... periodística

Quan ahir va esclatar públicament el cas de la “interferència” denunciada i la tensió generada, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va fer saber a l’agència Efe que investigaria el cas. Però no es referia a reobrir la investigació per la possible xivatada, sinó que vol investigar i perseguir la “filtració”, perquè l’informe de denúncia dels Mossos conté “afirmacions gratuïtes i perjudicials” contra la Policia Nacional.

La interferència en l’actuació al Raval de l’any 2004

No és la primera vegada que la Policia Nacional té conflictes amb els Mossos per una operació antiterrorista. El setembre del 2004, la policia catalana va detenir un grup de pakistanesos al Raval. Agents de la Policia Nacional van anar a veure el jutge d’aquell cas, Ismael Moreno, per dir-li que la investigació no se sostenia i que el confident en què basaven el cas s’inventava coses. Paral·lelament, el confident es va anar a queixar als Mossos que agents de la policia estatal l’havien pressionant perquè canviés de bàndol amenaçant-lo de fer-li retirar el permís de residència.