Una vall associada per sempre més a la tragèdia

Barcelona“En memòria de les víctimes de la catàstrofe aèria del 24 de març del 2015”. L’epitafi -gravat en lletres daurades sobre una pedra fosca i escrit en quatres llengües: anglès, francès, castellà i alemnay- recorda des d’ahir les víctimes mortals de l’accident de Germanwings als Alps francesos. El monòlit s’ha instal·lat a la petita població de Le Vernet, a 1.200 metres d’altitud, el nucli habitat més pròxim a la zona del sinistre.

Alçant la vista, el paisatge que envolta el monument és bucòlic: prats, cingles, algun pic majestuós i molta neu. Una harmonia perfecta truncada per sempre més dimarts passat, quan l’Airbus A320 va impactar contra aquestes muntanyes. Des d’ara, aquesta remota vall alpina anirà associada a la tragèdia.

Familiars i coneguts de les víctimes, així com també habitants anònims d’aquestes contrades, van començar ahir a envoltar el monòlit amb flors. Més endavant, quan es reobri el perímetre de seguretat i es pugui accedir de nou a la muntanya, les autoritats municipals instal·laran un altre monument de record més a prop del lloc del sinistre.

Els últims dies, moltes de les famílies de les víctimes han volgut dir un últim adéu als seus estimats des del mateix lloc de la tragèdia. De les cinc famílies catalanes que dijous van anar als Alps, amb l’avió llogat per Lufthansa, quatre van tornar a Barcelona divendres a la matinada, mentre que la cinquena va optar per passar la nit a la zona i tenia previst tornar ahir per carretera.

La seva curta visita a la zona els va permetre en certa manera acomiadar-se dels seus éssers estimats, però sobretot els va servir per ajudar-los a confrontar la realitat, “acceptar que això és real i que aquella persona ha mort”, ja que “molts estan encara en un moment en què psicològicament no s’ho creuen”, explica a l’ARA Andrés Cuartero, un dels psicòlegs que forma part del dispositiu català d’ajuda als familiars de les víctimes. Més que no pas un sentit pràctic, el seu trasllat a la zona -encara que fos per poques hores- va satisfer una “necessitat” psicològica. “És l’últim lloc on ha estat el seu ésser estimat en vida, l’últim lloc físic on el poden situar”, explica el psicòleg especialista en emergències, i subratlla: “La immensa majoria de persones afectades per una tragèdia així sent aquesta necessitat d’anar al lloc dels fets, i només per això ja cal fer-los costat”.

La major part de les famílies han tornat ja a casa seva, des d’on segueixen sent informades puntualment de com avancen els treballs de recuperació dels cadàvers i les posteriors identificacions, segons fonts del govern català. La feina s’allargarà encara dies, segurament setmanes, segons les previsions de les autoritats franceses, que eviten concretar més.

Precisament això és “el que fa encara més dur psicològicament” el drama de les famílies, perquè “el procés de dol no comença fins que no els entreguen les restes i poden realment començar a acomiadar-se de debò”, assenyala Cuartero.

La cerimònia que va tenir lloc al petit poble de Le Vernet dijous també forma part de tot aquest procés i el psicòleg considera que es va organitzar “de manera exquisida: amb un programa, un temps limitat, sense sobreexposició i fent-ho totalment voluntari”.

L’ADN serà determinant

Els helicòpters continuaven ahir la seva la tasca de recuperació de les restes, durant les estones que el fort vent ho permetia. “No hem trobat cap cos intacte”, va explicar ahir el coronel Patrick Touron, director adjunt de l’Institut de Recerca Criminal de la Gendarmeria. La força de l’impacte i l’incendi posterior van fer miques l’avió, i les restes van quedar escampades en un perímetre de 4 hectàrees. “L’ADN serà determinant per procedir a les identificacions, que començaran tan bon punt tinguem prou elements”, va assegurar Touron.

És una doble cursa contra rellotge, per evitar la degradació de les restes mortals i per recuperar-les abans que el mal temps compliqui l’operació. És per això que els torns de treball dels efectius s’allarguen deu hores mentre hi ha llum de dia. A la nit, un grup reduït de gendarmes fan guàrdia a la zona, que continua totalment segellada.

39 víctimes del vol de Germanwings vivien a Catalunya

39 de les 150 víctimes del vol de Germanwings estavellat dimarts passat als Alps francesos vivien a Catalunya, segons va assegurar ahir el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. El ministre també va anunciar que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra han completat el 80% del quadre genètic de 66 passatgers de l’avió, entre les víctimes de nacionalitat espanyola i els estrangers residents a l’Estat. Aquest procediment, que es preveu que acabi la setmana que ve, serà clau per identificar les restes mortals. A la vall alpina, el govern espanyol ha desplaçat un destacament que inclou el comissari en cap de la divisió de cooperació policial internacional amb la missió de mantenir les famílies informades. I a Marsella i París, l’executiu central ha enviat membres de la policia científica per participar en les identificacions.