CRISI A LA FEDERACIÓ XOC PER LES PLEBISCITÀRIES
Efímers 19/06/2015

La cúpula d’Unió ja planeja com anar al 27-S

Els crítics plantaran batalla per les sigles del partit i s’albira un consell nacional molt tens aquest dissabte

O. March / R. Mateos
4 min
Ramon Espadaler En el seu últim ple com a conseller d’Interior.

Barcelona“La qüestió no és si ens presentem a les eleccions. Es tracta de com hi anem”. Aquesta és la sentència que feia ahir un alt dirigent d’Unió poques hores després de veure com Convergència donava per liquidada una federació que, a pesar de les tensions viscudes, s’ha allargat durant 37 anys. Els comicis del 27-S, per tant, tenen tots els números de ser els primers en què els democristians concorrin sense CDC al Parlament de Catalunya. “Ara cal buscar suports de sectors i de plataformes i començar a pensar a tenir un candidat”, assenyalen les fonts consultades, que apunten la necessitat d’ampliar l’espectre del partit per fer-li guanyar musculatura i vots. Tot fa pensar que, per primera vegada, es podrà respondre a una pregunta molt estesa en cercles polítics catalans: quin pes real tindrà al Parlament encapçalant una opció pròpia i sense el soci majoritari?

“Unió té espai, i més en aquest context”, sostenen fonts del partit consultades. Les estimacions que fan alguns dels dirigents és d’obtenir entre cinc i sis diputats. Els democristians reclamarien “l’espai que pertoca” als blocs electorals, i compten que tindrien presència destacada en alguns mitjans privats. Als despatxos de CDC fa setmanes que especulen amb una forta implicació -també material- de sectors de l’empresariat en una candidatura d’Unió, i recorden que Josep A. Duran i Lleida, l’any 2012, ja va ser “temptat” per part de figures destacades de l’establishment per presentar-se contra Artur Mas. Duran, però, va acabar acceptant l’estat propi al programa i, més endavant, també la doble pregunta del 9-N.

El paper de Construïm

Bona part de la tensió interna que hi ha a Unió neix de la posada en marxa de Construïm, molt especialment des del seu registre com a partit davant del ministeri de l’Interior. En un primer moment, Duran va presentar aquesta plataforma com el nou vaixell insígnia del centrisme a Catalunya, i ara apareix en boca de tots els dirigents -especialment els crítics democristians, que han situat Construïm com la “taula de salvació” de la cúpula en cas de derrota interna- quan es parla de l’horitzó del 27-S. De moment, però, el seu paper és una incògnita. I més després que s’hagi fet públic, a través de diverses revelacions de l’ARA, que la cúpula democristiana estava al corrent -tot i haver-ho negat- de totes les gestions per impulsar-la.

Els crítics sobiranistes, que congreguen dotze membres de la direcció, sospiten que la direcció planeja acostar-se al PSC per teixir una “candidatura de la tercera via” al setembre. “No tenen cap altra alternativa”, afegeixen les fonts consultades. Duran té bona relació amb el PSC, un partit amb el qual s’ha reunit bilateralment durant els últims anys -José Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta han passat pels despatxos de la seu d’Unió, amb els consegüents estirabots de CDC-, i el seu paper ha sigut elogiat pels socialistes davant el viratge convergent cap a la independència. El líder d’Unió també tenia bona relació amb Alfredo Pérez Rubalcaba, ex secretari general del PSOE, amb qui mantenia diàleg sovintejat al Congrés.

Discurs i polèmica

¿Amb quin discurs es podria presentar Unió a les eleccions? “Hi ha un espai per al rigor i la moderació”, repeteixen a la cúpula. “Les eleccions municipals indiquen que Catalunya s’està descosint, que ja no és un sol poble com reivindicava Jordi Pujol”, assenyala un alt dirigent consultat en referència a l’impacte del procés en la societat catalana. De fet, hi ha membres de la direcció d’Unió que van traslladar aquesta anàlisi a Mas. El president, com a resposta, els va apuntar que també calia tenir en compte “el milió i mig de persones que, any rere any, surten al carrer a manifestar-se a favor de la consecució de l’estat propi”.

És possible que molts d’aquests arguments apareguin en el consell nacional que celebra demà Unió i que s’albira com a clau per al futur de la formació. “És molt probable que no hi hagi cap votació. Però el que és segur és que hi haurà molta bronca”, assenyala un dirigent consultat. Al resultat de la consulta interna -resolta per només 95 vots- s’hi suma la sortida dels consellers d’Unió del Govern i el trencament de la federació anunciat per CDC.

Per damunt de la reunió hi planarà la petició de congrés extraordinari que fan els crítics, que consideren que només amb un conclave d’aquestes característiques es poden resoldre els dilemes que pateix Unió. El primer, si cal acceptar -o no- la independència. El segon, quina fórmula es farà servir per concórrer a les eleccions. Els crítics són partidaris de fer costat a la llista que Mas començarà a traçar demà des de Molins de Rei, però la cúpula sosté que no pot representar exclusivament el sí-sí abanderat per CDC.

Un dels debats de fons és qui es queda les sigles democristianes en cas de trencament total. “Duran ja ens ha advertit que no representem Unió quan ens reunim amb les entitats del sobiranisme civil”, assenyalen els crítics de la formació. Aquesta serà una de les batalles més cruentes que es lliuraran a Unió en cas que la ruptura interna es certifiqui amb totes les conseqüències. I els dos sectors afilen estratègies per quedar-se amb el bagatge històric d’un partit nascut el 1931.

Duran, desaparegut des d’abans de la ruptura

CiU s’ha trencat sense que Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió i cap de files a Madrid, hagi pronunciat ni tan sols una paraula en públic. La seva última intervenció va ser fa tot just una setmana i dos dies, quan va comparèixer amb Joana Ortega i Ramon Espadaler a la seu dels democristians per valorar la campanya del sí a la consulta interna. Des d’aleshores, ni una paraula. Algun tuit esporàdic, com ara per negar que volgués deixar la política, però silenci absolut fora del 2.0. Ni entrevistes radiofòniques, ni en mitjans escrits. Dimecres, després del comitè de govern que va aprovar que els consellers d’Unió sortissin del Govern, va sortir espitat de la seu d’Unió sense fer declaracions i pujant ràpidament a un cotxe en marxa. Està previst que avui es comuniqui amb la militància a través de la carta web que envia setmanalment. És una de les més esperades que es recorden.

stats