Publicitat
Publicitat

Jesús Montoliu: "El futur de la sanitat catalana passa per la col·laboració entre medicina pública i privada"

Les Jornades per a l'Excel·lència a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) celebren enguany la quarta edició com a resultat de l'impuls d'una entitat sense ànim de lucre formada per un grup de professionals vinculats a l'excel·lència en els seus respectius camps d'activitats i amb una estreta relació professional i personal al territori català. En aquesta edició s'abordarà de forma monogràfica el debat sobre el funcionament del sistema sanitari de Catalunya des de diverses perspectives, com les que basculen sobre l'eix públic i privat, l'accessibilitat territorial, les infraestructures d'atenció sanitària i la recerca en aquest àmbit. Hi participaran, entre d'altres, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona; Silvia Bonilla, directora d'Assistència Sanitària Col·legial; Vicens Martínez, gerent de l'Hospital de la Vall d'Hebron; Jaume Raventós, director d'innovació de l'Institut Català de la Salut, o el cantant Pau Donés. Parlem amb Jesús Montoliu, president de l'Associació de les Jornades per a l'Excel·lència, que tindran lloc a Esterri el 7 d'octubre.

Com va sorgir la idea de dur a terme les Jornades per a l'Excel·lència? 

Les Jornades sorgeixen ara fa quatre anys, després d'adonar-nos que era necessària una eina de debat que ens permetés reflexionar sobre aquells temes que impacten el territori més enllà del turisme d'estiu i d'hivern i que, a més, ens ajudés a avançar cap al futur d'una manera més sòlida i robusta.

Són, aleshores, unes Jornades que van dirigides a un públic professional o, per contra, estan adreçades a tothom? 

Aquesta és precisament una de les virtuts de les Jornades; afortunadament, es tracta d'un espai obert a tothom, als professionals i als no professionals, perquè d'alguna manera tots en som actors, actius o passius. L'exemple perfecte és el de la sanitat, la temàtica d'aquest any: tan important és la perspectiva dels professionals com la dels pacients, que també hi tenen molt a dir. Per tant, hem centrat alguns apartats en els pacients, hem fet que els nens dels instituts facin treballs de recerca amb motiu de les Jornades, etc. Clarament, no és només per als professionals, és per a tots aquells que volem participar en la construcció d'un país diferent i un territori molt més potent del que és en aquest moment.

Conscient que resulta difícil preveure les conclusions d'unes Jornades que encara no s'han celebrat, m'agradaria saber com esperes que sigui aquest futur.

Tu mateixa ho acabes d'apuntar: és molt difícil avançar-se al resultat d'aquestes Jornades, però el que sí que tenim clar és que la clau per començar a construir aquest futur és reflexionant sobre el present, i aquest present l'enfoquem dins de la perspectiva d'un model que hauria de ser compatible entre la sanitat pública i la privada. Intentarem esbrinar si existeix complementarietat o no. També volem posar èmfasi en el tema de la medicina rural, de proximitat. Els metges dels pobles són metges, psicòlegs, acompanyants… tot a la vegada, i és necessari homenatjar la immensa tasca d'aquestes persones, alhora que també parlarem de les seves deficiències. Que existeix una manca de recursos és evident, i algunes vegades aquesta mancança se supleix amb voluntariats, però moltes altres no, i hi ha d'haver una solució per a tot això. D'altra banda, també parlarem amb aquella gent que investiga i estudia el futur de la sanitat. En definitiva, no puc saber quina conclusió en traurem, però el que sí que tinc clar és que serà un debat molt ric i ens ajudarà a esbrinar cap a on va el futur.

Com a pacient, quins són els àmbits que creus que requereixen més millora? 

Crec que hi ha dos elements molt importants per millorar. En primer lloc, les infraestructures. Es fa difícil pensar que avui en dia una persona que viu en un poble petit de la muntanya hagi d'anar a Lleida perquè alguns dels serveis que necessita no els trobarà ni a Tremp, ni a la Seu ni a Viella. Hem de tenir en compte que això suposa dues hores i mitja d'anada i dues de tornada. No crec que sigui el model sanitari que volem per al futur. En segon lloc, penso que és molt important dotar dels recursos humans que siguin necessaris perquè existeixi un servei permanent a tot arreu, no només a les grans ciutats. S'ha de treballar des d'aquesta perspectiva i pensar que tenim una sanitat que ha estat pionera al món i que, malauradament, a causa de les retallades i d'una política determinada estem perdent.

Tota aquesta reflexió està enfocada a la medicina pública, però podríem fer una comparativa entre aquesta i la privada. Quina és la medicina del futur? 

Aquest és un debat molt interessant. Jo, personalment, penso que més enllà de buscar cap a on ha d'anar l'una o l'altra, el que hauríem de buscar és si existeix la possibilitat d'una complementarietat entre les dues. És evident que els mitjans en l'àmbit públic són insuficients, per això seria molt interessant trobar la manera que la medicina privada ajudés molt més la medicina pública. Al meu parer, resulta molt injust que cada cop hi hagi una desigualtat més gran entre elles, i seria una pena que el futur se centrés només en la medicina privada i que, per falta de recursos, la pública es quedés enrere. És per aquest motiu que em sembla que ha arribat el moment de plantejar aquest problema, d'esbrinar si hi ha una voluntat política perquè aquesta complementarietat pugui existir o no i que tot això ho puguem fer d'una manera transparent i sense por. Perquè l'única via per poder construir un futur millor és saber exactament quins són els elements que no ens deixen avançar. És una realitat i una necessitat debatre per construir un futur millor.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT