La mare d’Ada Lovelace (1815-1852) no va voler que la seva filla seguís la vocació literària del seu pare, Lord Byron, i la va encaminar a estudiar ciències i matemàtiques. Aquesta decisió i els treballs sota la tutela del matemàtic Charles Babbage, amb qui va col·laborar en la creació d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials, la van convertir en la primera programadora informàtica de la història. El 1979 el departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació que porta el seu nom, i des del 2009 el 14 d’octubre el món celebra el Dia d’Ada Lovelace, per reconèixer l’aportació femenina en els àmbits de les ciències, les matemàtiques i la tecnologia.
Google, 30%
Malgrat aquest antecedent d’èxit, encara queda un llarg camí per recórrer i aconseguir la igualtat de gènere i la visualització de la dona en els àmbits tècnics. No només en les petites empreses, també en els gegants tecnològics amb plantilles molt nombroses. Just fa un any, Google va publicar per primera vegada les dades sobre la diversitat dels seus treballadors: un 70% del personal de la companyia són homes i només un 30% dones. Les professionals amb perfil tecnològic que treballen al famós cercador representen el 17% de la plantilla, mentre que en el cas d’Apple aquest percentatge puja tímidament fins al 20%.
Estereotips
L’escàs paper de les dones en el camp de la ciència i les tecnologies de la informació (TIC) ha sigut motiu d’estudi a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i s’ha plasmat en el llibre Género, ciencia y tecnologías de la información, de les investigadores Cecilia Castaño i Juliet Webster. L’obra considera que el desequilibri entre sexes és degut als estereotips que es mantenen des de l’educació secundària, quan es relaciona nois amb tecnologies i noies amb ciències socials. “Hi ha vegades que el passat pesa i és complicat canviar la mentalitat de la gent. Des de petits es fa una distinció molt clara de les capacitats que hauria de tenir cada sexe, que respon a una educació antiquada amb pensaments de la Revolució Industrial, que encara no està adaptada als nostres temps, i fins que això no canviï serà molt complicat que la resta ho faci”, explica Judit Villarte, CEO d’EnderMetrics, on treballa en la creació d’una nova eina “per optimitzar l’aprenentatge dels més petits a través de les tecnologies mòbils”.
La visualització de les dones sempre ha sigut objecte d’anàlisi en les diferents àrees de coneixement amb un perfil altament masculinitzat, com ara el tecnològic. Segons l’estudi encapçalat per Castaño i Webster, les dones intenten passar desapercebudes, però a causa de la seva escassa presència en aquests departaments encara es fan més visibles. “El fet és que sent poques en aquest àmbit tenim bastanta visibilitat per a les coses bones i per a les dolentes, i és més fàcil que se’ns reconegui, ja que sempre es poden referir a nosaltres com «l’única dona que treballa al departament»”, explica Susana Calvo, gerent del departament de riscos tecnològics a Ernst & Young. Per la seva banda, Ariadna Rius, responsable de terminologia del Centre de Competències d’Integració de l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat al TecnoCampus, creu que les dones tampoc cal que tinguin una visibilitat especial: “Simplement hem de trencar els tòpics i no pensar en el gènere, sinó en les persones i en les seves capacitats”.
