Aquest Nadal, regala una obra d'art única i amb valor social
Pel taller L'Art de Viure d'Ampans hi passen cada setmana més de 80 usuaris amb discapacitat intel·lectual. En els seus set anys d'història, el taller ha generat més de 3.000 obres d'art.
Sabies que a Manresa hi ha un taller artístic inclusiu en el qual els usuaris d'Ampans exploren tot el seu potencial creatiu? I sabies que aquests artistes també participen en exposicions, col·laboren amb artistes de renom i posen les seves obres a l'abast del públic? Aquest oasi al bell mig de la capital del Bages es diu L'Art de Viure, un taller d'art que, en només set anys, ha esdevingut un dels projectes cabdals al centre ocupacional que la Fundació Ampans té a la ciutat.
Projecte professionalitzat
El primer que crida l'atenció és l'equip professional del projecte, integrat per persones amb experiències i formades en l'àmbit artístic (disseny gràfic, belles arts, il·lustració), però també en l'àmbit social (integració social, educació social). Aquest tret d'identitat del projecte no és fruit de l'atzar. És el resultat d'una aposta decidida d'Ampans per incorporar professionals especialistes en art i formats en l'àmbit social. L'Amaia Inchausti és una de les professionals que acompanyen els participants del taller d'art a l'hora d'explorar tota la seva creativitat. En funció de les seves inquietuds, dediquen més o menys temps al taller i s'endinsen en tècniques pictòriques com l'aquarel·la, la pintura acrílica, l'anilina, la tinta o el collage.
L'Art de Viure va iniciar la seva trajectòria l'any 2019 i des d'aleshores no ha deixat de créixer. La prova és que avui en dia en formen part una vuitantena d'artistes i que, en aquests gairebé set anys, s'han generat més de 3.000 obres. Totes estan a la venda, bé a la galeria d'art que hi ha al taller, bé a la botiga en línia, o bé en les diverses exposicions en les quals participen periòdicament. L'èxit, en paraules d'Inchausti, rau en el fet que la iniciativa "no es va enfocar des del punt de vista de l'artteràpia o laboral, sinó des d'un punt de vista artístic, de buscar que els participants poguessin desenvolupar tot el seu talent artístic".
Satisfacció dels artistes i del seu entorn
Els usuaris d'Ampans que passen pel taller L'Art de Viure normalment treballen de forma individual. En equip ho fan quan reben algun encàrrec, com alguna etiqueta de vi que els demana un celler, un cartell per a un concurs de poesia o un mural que ara hi ha al barri on s'ubica el centre ocupacional. La Laia Lagran i el José Muñoz són dos d'aquests artistes. Lagran s'hi va sumar de seguida que el projecte va prendre forma, mentre que Muñoz va incorporar-s'hi més recentment. Tot i això, apunta: "Quan pinto o dibuixo sento tranquil·litat; em trasllado a un altre món i desconnecto". Lagran corrobora tot el que diu el seu company i afegeix que, quan sap que alguna de les seves obres participarà en alguna exposició o en algun concurs, sent "una gran satisfacció".
Darrerament, tant Lagran com Muñoz han tingut l'oportunitat de col·laborar amb la fotògrafa manresana La Cirileta (Anna Martínez) en una de les seves exposicions; amb el pintor manresà Joaquim Falcó, amb qui van dissenyar unes flors que després es van fer en metall i ara ocupen una rotonda del municipi de Santpedor; amb Roser Oduber, amb qui han col·laborat en creacions per a la Festa de la Llum, o amb Marta Aranyó, una artista que pinta amb vi. "Es tracta de moments en què, a més de posar en valor el seu talent, alguns dels usuaris que verbalment no poden expressar-se ho fan a través de l'art", destaca Inchausti. La dissenyadora gràfica també subratlla que els beneficis molts cops s'estenen a la relació dels usuaris amb la seva família: "Hi ha famílies que, de cop, veuen que una creació artística dels seus fills il·lustra un cartell d'un festival de poesia i literatura que es fa a Manresa, i reconeixen que mai s'haurien pensat que el seu fill en fos capaç o que se sentirien orgullosos d'alguna cosa que pogués fer. Això també crea un vincle en el si de la família, que cada cop s'implica més en el projecte".
Valor social
Lagran i Muñoz han participat amb la resta dels companys al Festival Faba i als premis Setba, en els quals els artistes d'Ampans han aportat històricament la meitat de les obres finalistes. Al marge, les obres que es coven al taller de L'Art de Viure també solen exposar-se al Museu del Tèxtil i l'Aigua de Manresa; a la xarxa de biblioteques del Bages; a l'espai de coworking Tercer Segona; a la Sala Parés de Barcelona o a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Un valor social que també es fa palès en els tallers que L'Art de Viure organitza per a escoles i empreses. "Reservem un dia a la setmana per a rebre'ls i, així com amb les escoles busquem aconseguir una sensibilització de l'alumnat cap a les persones amb discapacitat intel·lectual, amb les empreses desenvolupem activitats de team building en què els professionals col·laboren amb els artistes", explica Inchausti.
El 3 de desembre, la Fundació Ampans inaugura una exposició al Barcelona Health Hub al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona –que agrupa més de 600 empreses de l'ecosistema de la salut digital–, per a la qual s’han escollit una quarantena d’obres de nou artistes del taller L’Art de Viure. Allà, els professionals i els visitants podran conèixer de prop un talent que no deixarà ningú indiferent, i alguns aprofitaran per avançar alguna compra de Nadal. Sobre per què la gent hauria de regalar una de les seves obres aquestes festes, Laia Lagran apunta que es tracta d’obres “úniques, en el sentit que cadascú de nosaltres tenim un estil diferent”. “A més, són obres boniques”, assenyala José Muñoz. Al seu torn, Amaia Inchausti destaca que “hi ha una qualitat artística brutal, molt de talent i missatges molt potents”. I recorda que, al principi del taller, feien servir material escolar, més bàsic, i que ara ja en fan servir un de més professional. “És el nivell que hem de facilitar si després volem exposar i vendre les obres dels artistes. I es tracta d’un nivell que aquestes persones també exigeixen, la qual cosa et fa veure que, motivat i valorat, el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual també es compromet amb el que fa i exigeix uns mínims”, conclou la monitora sota l’atenta mirada de Lagran i Muñoz, que expressen el seu desig de “continuar vinculats al projecte i creant obres d’art molt més temps”.
