Barcelona

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Alcaldessa, realitat i percepció'

'Tu pots tenir una Mercè amb un milió de persones al carrer i en pau, i això és excel·lent, però si tu tens una nit amb una mort per apunyalament i tens destrosses amb saqueig en un barri de la ciutat no hi ha altra manera de qualificar-ho que de violència'

3 min

Ahir al vespre, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va penjar a Instagram la següent reflexió:

“No s'entén que una mort i actes vandàlics d'una nit a Barcelona generin hores i hores de TV repetint i instal·lant la idea de "violència a Barcelona", obviant que la mateixa setmana s'han produït 6 assassinats més a Catalunya. Llavors, per què les notícies diuen que només Barcelona té un problema de violència? Evidentment que ens preocupa aquesta mort: volem que els Mossos ho investiguin a fons i es faci tot el necessari perquè no es repeteixi, però ja n'hi ha prou de difamar Barcelona!“

No cal llegir entre línies per captar l’exasperació de l’alcaldessa. ¿Que els mitjans espanyols venen més si repeteixen que Barcelona és violenta? Segur. ¿Que hi ha mitjans i opinadors catalans que parlen de violència a Barcelona pensant en les eleccions municipals?. També. Però això, l’alcaldessa, després de vora vuit anys a la Casa Gran, ja ho sap: és així i ha estat sempre així. 

Però penso que ara que ja s’han acabat les Festes de la Mercè i aprofitant que el director general dels Mossos ha demanat una “reflexió a fons” sobre el model de les festes massives , és bo que fem aquesta reflexió.

A l’alcaldessa li molesta fins a la indignació la percepció que es tingui de la ciutat i és normal, però en aquest mandat, Colau ha semblat més amoïnada per la percepció que pels fets. Seva és l’expressió que la brutícia a Barcelona podia ser una percepció quan era una realitat. O dir que els carrers estaven bruts perquè havia plogut poc. No, estaven bruts perquè ja no se’ls regava i la recollida era deficient. 

Ara li molesta la manera amb què els mitjans tracten els incidents durant la festa major. Ja sabem que la política són dues coses, els fets i l’explicació que després es faci dels fets.

I tu pots tenir una Mercè amb un milió de persones al carrer i en pau, i això és excel·lent, però si tu tens una nit amb una mort per apunyalament 

i tens destrosses amb saqueig en un barri de la ciutat no hi ha altra manera de qualificar-ho que de violència. I de fracàs policial, dels directors polítics i dels responsables uniformats, perquè l’any passat ja hi va haver destrosses i saquejos, en alguns casos a les mateixes botigues. Vol dir això que Barcelona és una ciutat violenta? No, amb caràcter general no ho és, tot i que preocupen els furts, les estrebades i la reaparició d’armes blanques.

L’alcaldessa de Barcelona s’ha passat aquest segon mandat molts dies callada, com absent del debat ciutadà, incòmoda i amb tendència a posar-se a la defensiva. És veritat que a una capital com Barcelona hi van a parar tots els problemes: la superproducció d'escombraries que pot desbordar qualsevol servei de recollida, l’incivisme del que llença les deixalles a qualsevol lloc, la misèria, la gent que dorm al carrer... ¿Però on ha estat el debat sobre el civisme? L’Ajuntament ha estat més pendent de la seva gran aposta ideològica, de la seva obra de govern, la transformació verda de la ciutat, amb obres inacabables, llargues i pesades; una aposta ideològica i de transformació a llarg termini que no ha tingut en compte el dia a dia de la gent, per exemple la circulació o el repartiment del comerç, com si el civisme, l’ordre, les multes i l’autoritat no fossin un concepte d’esquerres. A Colau sembla que li pesa més què diran els seus que no pas què diran els barcelonins.

Bon dia.

stats