L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els que parlen del "reencuentro" i el català'

Que el primer que faci un govern espanyol que parla de retrobament sigui ignorar la demanda en una qüestió tan sensible com la de la llengua és una presa de pèl. Que això acabi passant amb Miquel Iceta de ministre de Cultura ja és de traca

3 min

Ahir va transcendir que el nou projecte de llei de comunicació audiovisual que ultima el govern espanyol no inclou la protecció del català a través de quotes en les plataformes de streaming com Netflix, la HBO o Amazon Prime. Ho va avançar El Periódico, i avui en fem ressò. Es tracta d’un esborrany. El govern de la Generalitat havia demanat que dins del percentatge reservat a obres europees (30% del total, tal com es fixa en una directiva europea) hi hagués un percentatge per al català també del 30%, però el text amb què treballa la Moncloa en aquests moments només parla de reservar la meitat de les produccions europees a “obres en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”. O sigui que, de moment, el projecte en què treballa el govern espanyol ignora les reivindicacions de la Generalitat i el sector audiovisual català. Fonts del govern espanyol asseguren que aquest text no és el definitiu i bla, bla, bla.

Doncs fem pressió des d’aquí perquè no sigui definitiu, i per això en parlem avui, tot i que estem tips de vincular el català amb notícies amenaçadores. I en parlem per preguntar-nos si és normal que un govern espanyol tingut per progressista, un govern de coalició amb un partit com Unides Podem que diu que defensa la plurinacionalitat de l’Estat, un govern espanyol que parla de retrobament, que acaba de començar un procés de negociació amb el govern de la Generalitat, el primer que faci sigui ignorar la demanda en una qüestió tan sensible com la de la llengua. No, no és normal, és una presa de pèl. Que això passi, o acabi passant, amb Miquel Iceta de ministre de Cultura ja és de traca. 

Esclar que la traca comença molt abans, que és que tots i cadascun dels governs espanyols des del 1978 han ignorat olímpicament l’article 3 de la Constitució, que proclama que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Què és el que no s’entén de l’expressió “especial respecte i protecció”? 

No insistiré en una cosa que vostès saben de memòria: per a l’estat espanyol, i això val tant si vivim en democràcia com en dictadura, tant si governa el PP com el PSOE, el català, el gallec o el basc són una nosa i se'ls ha de combatre, perquè la llengua és portadora d’identitat, i d’identitat només voldrien que n’hi hagués una. Per això tots els governs espanyols sense excepció han impedit que el català sigui una llengua oficial a la Unió Europea, per exemple. 

Però com que aquest tipus de notícies alimenten un sentiment d’impotència, perquè no hi podem fer res, i de ressentiment que acaben perjudicant l’autoestima per la nostra llengua, perquè a ningú no li agrada ser presentat com un problema, els proposo el següent: admetre que la vida no és perfecte i que ser catalanoparlant demana un esforç extra, fins i tot a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. Que no és normal haver de fer tants esforços. Que això demana una actitud militant i un càlcul constant de l’oportunitat per ser més intransigent o més flexible amb els nostres drets lingüístics. Però recordem que els tenim, aquests drets, no hem de deixar-nos acomplexar i hem de procurar-nos com més confort lingüístic millor, que significa, per exemple, consumir productes d’empreses, d’establiments, on la llengua catalana sí que és objecte d’especial protecció. Perquè no ens passi que sembli que ens presentem voluntaris a la presa de pèl.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.

stats