L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El perquè de la declaració d'Otegi'

Aquestes paraules van ser consensuades al mil·límetre amb els presos d’ETA, que avui en dia són 184, i es va fer amb coneixement del govern espanyol, que estava esperant demanar algun gest com aquest

This browser does not support the video element.

Què hi ha al darrere de les paraules d’Arnaldo Otegi, que ahir va dir que sentia el dolor de les víctimes de la violència d’ETA i que no s’hauria hagut de produir mai? En primer lloc hi ha un aniversari: demà farà 10 anys que ETA va anunciar que deixava de matar, de segrestar, d’atemptar per sempre. 

En segon lloc, és una crida, un recordatori a tothom, sobretot a l’opinió pública espanyola, que ETA fa deu anys que ja no existeix. 

I la crida ha fet el seu efecte, perquè, encara que en parlin en contra, tots els mitjans avui ho posen a la portada. I això és més important del que sembla, perquè si vostès senten la triple dreta nacionalista espanyola o determinades associacions de víctimes, sembla que ETA encara estigui en actiu.

Cargando
No hay anuncios

En tercer lloc, cal advertir el següent: algunes de les frases d’ahir, Otegi ja les havia anat dient i escrivint. Però ahir ho va fer en forma de declaració solemne i compactada. Escoltem-lo, perquè són paraules per a la història, i després anirem anem al fons del perquè:

Otegi: "Avui volem fer una menció especial i específica a les víctimes causades per la violència d'ETA. Volem traslladar el nostre condol i dolor pel patiment produït. Sentim el seu dolor i, des d'aquest sentiment sincer, afirmem que mai s'hauria d'haver produït i que a ningú el pot satisfer que tot allò passés ni que s'hagués prolongat tant. Desgraciadament el passat no té remei. Res del que diguem pot desfer el dany causat. Volem dir que sentim enormement el seu patiment i ens comprometem a intentar mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens hi trobaran disposats".

Cargando
No hay anuncios

Qualsevol persona de més de trenta o trenta-cinc anys recordarà que ETA era un malson gairebé diari, inacabable, molt dolorós, i ni Arnaldo Otegi ni cap altre membre de l’esquerra abertzale basca deien res semblant al que acabem de sentir.

Cargando
No hay anuncios

Per què ho diu, ara, Otegi? Segons el que he pogut parlar amb actors polítics bascos rellevants en les últimes hores, aquestes paraules van ser consensuades al mil·límetre amb els presos d’ETA, que avui en dia són 184, i es va fer amb coneixement del govern espanyol, que estava esperant demanar algun gest com aquest. Algun gest per a què? Per acabar de portar els presos d’ETA a presons basques. Vostès saben que l’estat espanyol tenia empresonats els presos d’ETA en règim de dispersió, escampats per presons de tot Espanya fins a Cadis. Des de fa un parell d’anys, els han anat pujant cap al nord. De fet, la meitat aproximadament ja són al País Basc, i l’altra meitat, la immensa majoria, tots excepte una quinzena, són en presons situades de Madrid en amunt, és a dir, clarament més a prop del País Basc. Ara, el que està intentant EH Bildu és que tots aquests presos vagin, finalment, a presons basques, pel que significa de pena augmentada el fet que les famílies hagin d’anar tan lluny a veure’ls. 

Fixin-se en les reaccions: el PSOE de seguida ho va rebre bé, per boca, quina casualitat, del que havia estat lehendakari Patxi López. Podem també ho va valorar bé. En canvi, el PNB en va parlar a la tarda però va dir que era insuficient. Per què? En part, perquè tot això s’havia fet sense el seu concurs.

Cargando
No hay anuncios

I, en part, perquè és veritat que Otegi va fer curt. No hi va haver la condemna de la violència. I per a les víctimes del terrorisme d’ETA ha de ser molt dur veure els homenatges populars que fan als etarres quan surten de la presó i tornen a casa seva. O saber que hi ha molts atemptats dels quals no es coneixen els responsables i que els etarres i el seu entorn potser sí que ho saben.

¿Això vol dir que les paraules d'Otegi intenten alleugerir la situació dels presos d’ETA i que no tenen tant valor?

Cargando
No hay anuncios

De cap manera, mirin el que deia ahir Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, assassinat per ETA a Barcelona l’any 2000:

Cargando
No hay anuncios

En el mateix sentit es van expressar Robert Manrique (Hipercor) o Gorka Landaburu: “Falta autocrítica però és un pas positiu”. O Maixabel Lasa: “Això és el que demanàvem, no?” Doncs ja està”.

És evident que no està per a tothom. ETA va matar més de 800 persones i el dolor està molt escampat i és molt personal. Però el camí de la pau començat fa deu anys, encara que sigui imperfecte i dur, és irreversible. I aquesta és una gran notícia. Insisteixo: Otegi no fa una declaració conjuntural. Quan ETA encara matava ell ja es reunia en secret amb Jesús Eguiguren (PSE) per veure com podien acabar amb la violència. Per això dic que és una gran notícia. Negar-ho és voler aprofitar, precisament, el dolor que ETA va causar per seguir fent política. I política de la pitjor.

Cargando
No hay anuncios

Un record pels exiliats i pels represaliats. I que tinguem un bon dia.