L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez i Junqueras, reunió per desencallar el finançament'

Tots plegats hem hagut de tornar a la normalitat sense fer l’escalfament: el 3 de gener Trump va bombardejar Caracas i va emportant-se'n el president Maduro perquè el jutgin a Nova York.

I ara amenaça Groenlàndia perquè, com diuen al seu govern, “som una superpotència”. Tot això en menys d’una setmana, en les primeres hores de l’any. No es perdin les nostres informacions i anàlisis per entendre per què Trump ha capturat Maduro però no ha fet caure el règim i diu que treballa amb Delcy Rodríguez (número dos de Maduro) i no pas amb la Nobel de la pau María Corina Machado, o fins a quin punt estem davant d’una permuta: al controlar el petroli de Veneçuela a partir d’ara els Estats Units, el règim de Cuba cau, Rússia perd un aliat però a canvi es queda amb una part d’Ucraïna, i així les superpotències dominen les seves àrees d’influència.

En tot cas, com que això és la llei del més fort, aquests dies sentim que el món ha canviat d’escala, que nosaltres som peces en un tauler i els nostres problemes són petits. Però com que continuen existint, ens n’hem d’ocupar.

Demà es reuniran a la Moncloa Pedro Sánchez i Oriol Junqueras. És una trobada de forta càrrega simbòlica (ex-pres polític rebut a la Moncloa, el primer va ser Jordi Turull), però també de fort contingut polític, que permet dir a Sánchez que continua tenint el suport dels grups que el van investir. I el contingut és l’acord pel finançament. 

Està molt tancat i hauria d’acabar demà, amb declaracions de Junqueras a la sortida de la reunió dient que Esquerra ha aconseguit pactar un nou model de finançament.

Fonts directes de la negociació han dit a aquesta anàlisi de l’ARA que l’expectativa de la reunió és que es tancaran les carpetes vinculades al finançament, que van més enllà del model i la xifra.

I aquestes coses que no estan tancades (del tot) i que s’han deixat en mans del toc final que hi donin Sánchez i Junqueras són l’Agència Tributària Catalana (com es fa perquè recapti l’IRPF, a partir de quan, amb quins mitjans tècnics i humans, què passa amb la recaptació) i també com es garanteix un nivell decent d’inversions de l’Estat a Catalunya i com es controla que es van complint.

Un dels que assistiran a la reunió és un dels portaveus d’Esquerra, Isaac Albert, que aquest matí ha dit a Catalunya Ràdio que l'acord "respectarà el principi d'ordinalitat", i això vol dir que Catalunya, que és la tercera en aportació, ha de ser la tercera quan es tracta de rebre, i que l’acord significarà que Catalunya rebrà prop de cinc mil milions d’euros més. Recordem que són diners que surten de Catalunya, no és que l’Estat es posi generós.

Amb tot, recordin que, tot i que ha costat més de dos anys arribar a aquest acord, que el firmin el govern espanyol i Esquerra és necessari però no suficient. Després ha d’anar al Congrés i els vots del grup de la investidura de Sánchez no estan del tot segurs. Estem parlant del gran tabú: diners i Catalunya. I el Congrés ho haurà de debatre just quan la vicepresidenta econòmica, María Jesús Montero, estarà preparant la campanya per a les eleccions d’Andalusia. La reunió de demà, que ha d’acabar bé (si no, millor no anar-hi), ha de servir perquè Sánchez desencalli allò en què Montero ha anat arrossegant els peus.

Bon dia.