Per què Trump va descartar María Corina Machado per liderar Veneçuela?

Florida / Caracas / WashingtonFins i tot abans de la ràpida operació dels Estats Units a la capital de Veneçuela, Donald Trump ja havia pres una decisió clau sobre què passaria un cop el líder del país, Nicolás Maduro, fos apartat de l’escena. El president estatunidenc no donaria suport a María Corina Machado, la líder de l’oposició que havia encapçalat amb èxit una campanya electoral contra Nicolás Maduro el 2024 i que tenia més legitimitat popular per dirigir la nació.

Entre bastidors, Trump va arribar a aquesta conclusió basant-se en diversos factors crucials, inclosa informació d’intel·ligència nord-americana que suggeria que l’oposició tindria dificultats per governar, així com el deteriorament de la relació entre Machado i alts funcionaris de Trump, segons cinc persones coneixedores del procés de presa de decisions.

"Crec que seria molt difícil per a ella ser la líder", va dir Trump durant el cap de setmana, després que la missió acabés amb Maduro sota custòdia nord-americana. "No té suport intern ni respecte dins del país. És una dona molt agradable, però no té el respecte". Enlloc d’això, Trump va optar perquè la vicepresidenta de Maduro assumís el lideratge.

Per a Machado, els comentaris de Trump van caure com una galleda d'aigua freda, i van representar una ruptura pública dels EUA amb una líder que havia passat més d’un any intentant guanyar-se el favor de Trump; tant, que quan Machado va rebre el premi Nobel de la pau, que ell cobeja, l'hi va dedicar.

El president s’havia deixat convèncer pels arguments de funcionaris de primer nivell, entre els quals el secretari d’Estat Marco Rubio, que advertien que si els Estats Units intentaven donar suport a l’oposició, això podria desestabilitzar encara més el país i requerir una presència militar més robusta dins del territori. Una anàlisi d’intel·ligència classificada de la CIA reflectia també aquesta visió.

El desgast de la relació entre Machado i els EUA

Per a Trump, el focus a Veneçuela és el petroli, no la promoció de la democràcia. I tot i que Machado s’havia esforçat molt per complaure Trump, en realitat la seva relació amb la Casa Blanca feia mesos que es deteriorava. Alts funcionaris nord-americans s’havien mostrat frustrats amb les seves avaluacions sobre la força de Maduro, ja que consideraven que proporcionava informes inexactes que el presentaven com a feble i a punt de caure. També van començar a dubtar de la seva capacitat per prendre el poder a Veneçuela.

De fet, ella ja havia estat una font de fricció dins de l’administració Trump poc després que el president tornés al càrrec el gener passat. Poc abans d’una visita a la capital, Caracas, al gener, Richard Grenell, enviat de Trump, es va reunir amb representants de Machado a l’Hotel Waldorf Astoria de Washington. Grenell els va demanar que organitzessin una reunió presencial amb Machado a Caracas i que li facilitessin una llista de presos polítics que volien que fossin alliberats. Però la reunió presencial mai no es va produir. Machado, tot i les promeses de la delegació nord-americana que estaria protegida, es va negar a reunir-se amb Grenell. En lloc d’això, es va organitzar una trucada telefònica durant la seva visita. La trucada va ser cordial. Però amb el temps la relació es va deteriorar, segons persones coneixedores de les interaccions. Machado i el seu equip van ignorar la petició d’una llista de presos polítics, aparentment per evitar acusacions de favoritisme o de donar a entendre que el seu moviment participava en les negociacions.

Per la seva banda, Machado també estava molesta perquè Grenell, a diferència de Rubio, no denunciava de manera contundent Maduro com a il·legítim. Grenell va dir als seus col·legues que una declaració així, tot i ser certa, perjudicaria els seus esforços diplomàtics.

L'aposta per Delcy Rodríguez

De moment, Trump i Rubio han dit que estan centrats a treballar amb la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, vicepresidenta sota el mandat de Maduro.

"Estem tractant amb la realitat immediata", va dir Rubio diumenge al programa Meet the press de la NBC. "La realitat immediata és que, malauradament i tristament, però malauradament, la gran majoria de l’oposició ja no és present dins de Veneçuela. Hi ha qüestions a curt termini que s’han d’afrontar de seguida".

Freddy Guevara, un exdiputat veneçolà que viu exiliat a Nova York i membre de la coalició de Machado, va dir que no sabia per què la Casa Blanca havia decidit avançar amb Rodríguez, però que la seva millor hipòtesi era que ara mateix era el camí més fàcil. "Crec que els nord-americans no aposten per una revolució, sinó per reformes", va dir.

Ell i altres membres de l’oposició estan ara centrats primer en pressionar per l’alliberament dels presos polítics a Veneçuela, i després per poder tornar al país i competir en eleccions obertes. "Continuarem organitzant la gent i fent la nostra feina dins de Veneçuela", va dir Guevara.

Machado, cada cop més sola

Machado, hereva d’un magnat conservador, havia construït al llarg de dècades de trajectòria política a Veneçuela sòlides connexions amb el Partit Republicà, però semblava poc preparada per a la transformació del partit en una màquina política transaccional i ideològicament agnòstica sota el lideratge de Trump. El rebuig categòric a qualsevol conversa o contacte amb el govern de Maduro ha estat una pedra angular de l’estratègia política de Machado, una estratègia que li ha valgut el respecte i el suport de la majoria del poble veneçolà, però que ha limitat greument la seva capacitat de construir una coalició més àmplia capaç de fer possible la seva arribada al poder.

El suport inequívoc de Machado a les sancions ha destruït les seves relacions amb l’elit empresarial veneçolana, que havia establert un modus vivendi amb Maduro per continuar operant al país després de gairebé un quart de segle del seu govern. Els assessors econòmics de Machado han argumentat que cada dòlar que entrava a Veneçuela era un dòlar per a Maduro, una posició radical que va alienar molts membres de la societat civil veneçolana que treballaven per millorar les condicions de vida al país. El seu missatge va començar a reflectir cada cop més les opinions de la diàspora i a allunyar-se de la realitat de les persones que continuaven vivint a Veneçuela.

Copyright The New York Times