Eleccions municipals

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Que en fa de temps que l’hora és greu, president'

L’hora és greu, però no tant perquè puguin venir el PP i Vox com perquè els dos grans partits catalans han anat a la seva i el més calent és a l’aigüera

2 min
Jordi Turull i Pere Aragonès

Esquerra va perdre 300.000 vots a les eleccions de diumenge i ahir dimarts, el president Aragonès va comparèixer amb una certa solemnitat al Palau de la Generalitat per afirmar que cal fer un front democràtic que pari un possible govern de PP i Vox perquè “l’hora és greu i cal defensar Catalunya”. Com es concreta aquest front, no ho va precisar. 

Dilluns el secretari general de Junts, Jordi Turull, va proposar una llista única per a les eleccions del 23 de juliol. Sabia perfectament que la proposta seria rebutjada per Esquerra. El mateix dia, el president dels republicans, Oriol Junqueras, havia dit que per frenar la dreta res millor que Esquerra, que mai havia ajudat la dreta a fer govern. No com altres, se li va entendre.

O sigui que tenim Esquerra i Junts verbalitzant preocupació per una eventual victòria de la dreta, parlant de la necessitat de fer fronts o llistes, però les seves paraules sonen retòriques i buides. I sonen així, en primer lloc, perquè la preocupació electoral per PP i Vox és, també, i sobretot, preocupació electoral pel PSC. Sobretot, a Esquerra, que sap perfectament que a Catalunya els socialistes seran vistos com el vot útil, directe perquè no guanyi la dreta i la ultradreta. Si Esquerra va perdre centenars de milers de vots a les municipals, què no ha de témer a unes eleccions en clau espanyola?

I també són paraules que sonen buides, perquè que en fa d’anys, que l’hora és greu a Catalunya. No cal que guanyi la dreta perquè l’hora sigui greu. ¿Cal recordar que és un govern socialista el que ha espiat líders independentistes? ¿O el que es nega a avançar en el diàleg cap al referèndum? ¿O el que porta la cimera amb França a Barcelona perquè tothom vegi que la província ha quedat pacificada?

I sonen buides, perquè quin front o quina unitat es pot esperar de partits que no han pogut continuar governant en coalició, que no han acordat uns pressupostos i, sobretot, que no han sabut donar forma a la primera majoria absoluta independentista que hi ha hagut al Parlament?

Quan Turull diu: “La gent vol que ens entenguem”, parla del missatge que han rebut després del resultat de diumenge, però que en fa de temps que l’independentisme, que va mobilitzar-se com mai a la història, vol que s’entenguin. La gent que va sortir al carrer sense preguntar quin partit votava el del costat vol que s’entenguin. I, en canvi, el que han tingut és caïnisme i divisió.

Divisió al món de Junts (la victòria de Trias a Barcelona), que també envia un missatge, i cofoisme a Esquerra, el cofoisme d’una certa superioritat moral, pròpia de l’esquerra, a qui quadren impecablement tots els papers de la fàbrica d’argumentaris, fins que venen unes eleccions, i els papers no serveixen gaire. 

L’hora és greu, però no tant perquè puguin venir el PP i Vox com perquè els dos grans partits catalans han anat a la seva i el més calent és a l’aigüera.

Bon dia.

stats