L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No patiu pels pressupostos, el Govern tampoc hi pateix'

Sembla que no estigui passant res, però sí que passa: els principals partits independentistes -Esquerra, Junts i la CUP- estan a punt d’inaugurar un nou camp base des d’on mirar el cim de la independència sense el vertigen dels últims cinc anys, sense presses ni ensurts. 

La repressió ha passat factura, la pandèmia sanitària ha passat factura, i el 52% de vot independentista del febrer d’aquest any es va aconseguir tot i que els tres partits ven perdre, sumats, 600.000 vots. El cansament i la desil·lusió són indissimulables. O sigui que a Esquerra es dediquen a enfortir lideratges i a provar-se com a pal de paller - partit dels dilluns, a Junts necessiten temps per consolidar-se com a partit i la CUP està encomanada d’aquesta situació general. 

I com que comença la setmana, agafem el calendari per veure on som i quan es produirà aquesta inauguració del camp base.

Demà, el Govern aprovarà el projecte de pressupostos i els enviarà al Parlament. De moment, aquests comptes només tenen els vots d’Esquerra i Junts, no els de la CUP, perquè no hi ha acord entre el Govern i els cupaires. I tal com expliquen avui Xavi Tedó i Núria Orriols, serà la militància de la CUP la que aquest cap de setmana decidirà si veta els pressupostos en una votació que s’ha de produir al Parlament d’aquí dues setmanes. O sigui que el Govern té tota aquesta setmana de coll per treballar-se, o almenys fer-ho veure, el suport de la CUP. I si d’aquí dues setmanes la CUP no vota els comptes, el Govern necessitarà el PSC o els comuns per tirar endavant el primer tràmit i, més tard, per aprovar els comptes.

¿Tremola gaire, el Govern, davant d'aquesta possibilitat? No: si fallen els cupaires, té els vots d’Illa i Albiach en perspectiva. ¿Això té a veure amb un 52% de vot independentista i una majoria independentista que funcioni al Parlament? No, esclar, això seria com enviar la CUP a l’oposició. ¿Això fa patir el Govern? No és l’escenari favorit, però les frases per justificar-ho fa temps que estan redactades: la política és l’art del possible, no pot ser que nou diputats tinguin més força que 65, no poden malmetre la recuperació econòmica i social, són uns comptes ambiciosos...

¿M’està dient que el Govern independentista, que l’Esquerra de Junqueras que ha negat sempre el PSC i el Junts de Puigdemont i Borràs poden acceptar els vots del PSC? Doncs sí. Hauran trencat un tabú, hauran fet entrar l'independentisme parlamentari en un temps nou, saben que això té un preu, però no volen perdre l’oportunitat de governar amb diners (no gaires, però amb diners en part d’Europa), que es noti la seva petjada. I poden fer-ho. 

Això voldrà dir empassar-se alguns gripaus per esmorzar. Però ja no ve d’un. Que li preguntin a Esquerra. Aquest és el superministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, explicant com anirà això de la quota del català a les plataformes que va pactar Rufián a canvi del sí d’Esquerra a la tramitació dels comptes espanyols.

Félix Bolaños: "No hi ha un percentatge, hi ha un compromís per part del govern d'Espanya que donarem suport i defensarem les llengües cooficials. Perquè tant espanyol és el castellà com el català i l'eusquera. Garantirem que la producció audiovisual tingui algunes mesures perquè es defensin les llengües cooficials. I és com ho farem, i ho parlarem no només amb ERC sinó amb altres grups, per aconseguir una majoria i tirar endavant la llei de l'audiovisual".

No hi ha cap quota per al català, però se l’estimen molt. L’únic element que pot desbaratar aquesta estada al camp base són les decisions que arriben de la UE sobre la immunitat del president Puigdemont, i no arribaran abans de la primavera. La capacitat disruptiva del president a l’exili està més que provada, i tothom té clar que si es presentés a Catalunya faria saltar el tauler pels aires. Com va dir Koeman, això és el que hi ha.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.