L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan la meva salut és la teva salut'

Tot està a punt de passar però encara no passa. Avui publiquem el document que negocien Esquerra i Junts per Catalunya per formar govern, i que inclou l'estratègia del Procés, el programa de govern, com serà el Govern i com es controlarà ell mateix perquè es compleixi el que s'ha acordat. La informació que avui publiquem comença dient que “la negociació entre ERC i Junts avança a foc lent sense entrar encara en el repartiment de carteres del futur Govern”. Ho dic perquè en quedi constància, perfectament conscient de l’avorriment que provoca aquesta espera. Perquè per més difícil que sigui formar un govern entre dos que desconfien l’un de l’altre, que pugnen pel domini del mateix espai polític i que tenen els líders a la presó i a l’exili, la societat catalana viu enmig d’una urgència més gran de la que pot suportar. Cal acabar amb la interinitat d’un govern en funcions, i quan fa més de dos mesos de les eleccions, de temps per pactar n’hi ha hagut.

Una altra cosa que està a punt de passar és la desescalada de les restriccions pel covid. D’avui en vuit, dilluns que ve, és probable que deixem el confinament comarcal i passem al confinament per vegueries. Si no han gosat fer-ho aquesta setmana és, també, perquè divendres és Sant Jordi i al Procicat hauran volgut limitar la mobilitat pel país en un dia que tradicionalment treu molta gent al carrer. I de fons, una mica més més lluny però no gaire, d’aquí tres setmanes s’acaba l’estat d’alarma i, probablement, el toc de queda, i no està gens clar que la Generalitat pugui prohibir-nos sortir al carrer de nit si no té l’estat d’alarma.

Enmig d’aquest panorama en què tot es mou a empentes i rodolons, val la pena remarcar que al sistema escolar li queden dos mesos de classes i ha respost de manera excel·lent al problema de mantenir les escoles obertes i les classes presencials, i que els efectes de la vacunació s’estan notant, tant a les residències de gent gran, per exemple, com a la societat en general.  

Ara, la Generalitat llança aquest campanya perquè ens vacunem, cosa que podrem fer sempre que arribin les vacunes. Una campanya que potser no hauria calgut si no haguéssim sembrat la desconfiança arran dels efectes secundaris de les vacunes i si no haguessin canviat els criteris de vacunació. Es tracta que així que sigui possible es vacuni el 70% de la població. Em pensava que no caldria llançar una campanya per animar la gent a vacunar-se, després d’haver-nos passat un any sospirant per disposar d’un antídot per al virus i quan sabem que, així que la majoria estigui vacunada, l'economia millorarà. Al final, el que ens matarà no serà el virus sinó la desconfiança de tot.

El nostre reconeixement als que treballen a primera línia del covid-19 i un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.