Brutícia

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Brutícia a Barcelona, l'Ajuntament va tard'

"Molt ens temem que Barcelona ha fet tard i que el problema de la brutícia li ha passat per sobre. El resultat és que molts barcelonins i passavolants han perdut la més mínima noció de respecte per l’espai públic"

3 min

Tenim un problema greu, diari, de convivència i de salut pública, que és la brutícia de les ciutats. A Barcelona és especialment evident per la gran quantitat de gent que hi viu i que hi passa. Ara fa un any, l’Ajuntament va anunciar un pla de xoc que ja començaria a notar-se llavors, a la tardor del 2021, però que desplegaria tot el seu potencial netejador aquest any, el 2022.

Doncs bé, avui publiquem que, en realitat, l’Ajuntament de Barcelona va gastar menys en neteja el 2021 , tot i haver recuperat l’activitat, que el 2020, l’any del confinament per la covid. En aquesta informació de la Maria Ortega s’expliquen tot de raons comptables i de terminis, però que no modifiquen el resultat: Barcelona el 2021 va gastar menys en neteja tot i l’onada de queixes.

Sobre la neteja, l’Ajuntament d’Ada Colau va començar minimitzant el problema, fins a relativitzar-lo amb expressions com ara que la brutícia eren percepcions o amb explicacions del tipus “ha plogut poc” o que estàvem a finals de l’antic contracte i que amb el nou es notaria. 

En efecte, ara es veu més recollida, més mitjans i més personal, però molt ens temem que Barcelona ha fet tard i que el problema de la brutícia li ha passat per sobre perquè, entre altres raons,  ha abandonat la promoció del concepte civisme. Com si fos una paraula que remet al tipus d’ordre que l’esquerra rebutja. El resultat és que molts barcelonins i passavolants (segur que es pot dir de molts llocs) han perdut la més mínima noció de respecte per l’espai públic, de bé comú, d’ús compartit, que se senten desvinculats de la necessitat de no embrutar.

Sí, part del problema és el civisme, és el nostre comportament ciutadà, perquè és veritat que es produeixen més escombraries que mai, però també ho és que ara la gent baixa al contenidor allò que no vol, a l'hora que vol, encara que no sigui el contenidor que toca, i ni tan sols ho posa dins, ho posa al costat. Els contenidors s’han convertit en abocadors, en punts per abocar-hi de tot a qualsevol hora. Què ha fet l’Ajuntament per adreçar aquest problema?

Els responsables de neteja expliquen que tenen tots els contenidors “mapejats”, que saben quins són els que es fan servir bé i els que no. Però, a l’hora de la veritat, aquesta feina de despatx no es nota al carrer. Hi ha contenidors que hi passis el dia i l’hora que hi passis sempre reben. Mirin aquests fotografies de la cruïlla Urgell i Diputació, a Barcelona. 

Són de dies diferents, i aquests dos pobres contenidors sempre tenen brutícia pels cantons. Quan no són uns cables són uns cartrons, unes fustes, uns mobles, de tot, sempre als mateixos contenidors. Qualsevol que hi passi cada dia ho veu. 

Hi ha voreres especialment martiritzades. On hi acaba anant tot. El problema d’aquest fenomen és que s’encomana. La brutícia s’encomana. Al final, que la ciutat estigui així sembla normal. La mirada s’hi acostuma. La brutícia acaba sent la nova normalitat. Ha passat amb les persianes guixades, que ara es volen combatre. A bona hora.

Voreres brutes de l'Eixample de Barcelona.

Tenim un problema de civisme, però l'Ajuntament de Barcelona ha començat tard a donar la batalla i ho ha fet amb diners, una mica arrossegat, però no amb una actitud decidida. Per exemple:

Per què ningú no enretira el que en temps passats van ser telèfons públics?? Ara ja no ho són: els telèfons estan arrencats, els cables estan arrencats, la carcassa està tota guixada, i aquest estat lamentable contribueix a la sensació de deixadesa de la ciutat.  

Bon dia.

stats