Burca i nicab, més enllà de la ultradreta

L’entrevista d’ahir a Salvador Illa a TV3 va ser decebedora per poc rellevant. El president de la Generalitat va dir el que ja els vaig avançar ahir que diria: que farà el que ha estat fent fins ara, que les solucions no són ràpides i que cal que els socis d’investidura, Esquerra i Comuns, no posin impediments insalvables per aprovar els pressupostos. I que ni canvis al Govern ni qüestió de confiança. Va aixecar una mica el to per dir que “ja n’hi ha prou d’anticatalanisme”, i va dir que a ell, personalment, no li agradava el burca. I dit tot això, l’entrevista es va acabar i bona nit.

Que en un moment com aquest, ple de problemes als serveis públics i amb dies de col·lapse, una entrevista amb el president de la Generalitat sigui poc rellevant és una mala notícia. Per al president i per al Govern, però, sobretot, és una mala notícia per al país. Perquè quan tens el servei de trens havent-se de fer per carretera i els metges i els mestres al carrer, esperem anuncis, lideratge, decisions tan agudes com els problemes que estem patint. I, en canvi, el que el Govern ofereix és una previsibilitat que vol que acabi sent entesa com a fermesa. Illa, que va arribar a la presidència després del cansament i la frustració dels anys trepidants del Procés, està convertint la gestió en l’única política.

Mentrestant, el debat polític del moment és a propòsit del burca, el vel integral, la dona tapada de cap a peus, que s’hi veu a través d’una reixa, i el nicab, tapada de dalt a baix però amb una única escletxa per als ulls.

Vox va presentar una llei per prohibir-los, i només hi va votar a favor el PP; Junts va votar-hi en contra però va presentar la seva pròpia llei, i el PSOE s’ha obert a estudiar-ho amb Junts. Quina diferència hi ha entre la llei de Vox i la de Junts? Una primera de coherència. Vox, els que neguen l’existència de la violència de gènere, es presenten ara com a defensors de les dones tapades. I proposen sancionar les dones que surten al carrer totes tapades. La llei de Junts parla de garantir la seguretat de tothom i la igualtat.

Ràpides consideracions: prohibir el burca és d'aquelles lleis populars, fàcils d’entendre i que arrabassen a l’extrema dreta una de les seves pancartes. Hi ha dones que van amb burca? Sí, se’n veuen, però molt molt poques. Amb nicab se’n veuen més, però també són poques. Jo en veig de tant en tant pel Raval de Barcelona, que és on l’ARA té la redacció. I cada vegada que les veig penso que no ho hauríem de permetre. En una dona tapada de dalt a baix no hi sé veure res que no sigui dominació masclista del cos de la dona en nom d’unes creences religioses que la converteixen en esca del pecat. És a dir, com que la dona pot portar l’home a pecar, tapem la dona. Som una societat europea, occidental, i aquest tipus de discriminacions extremes no hi haurien de poder tenir lloc. Però l’afer és delicat. Perquè una dona tapada hi va per pressió de l’imam i del marit. I si no pot sortir al carrer tapada, no sortirà al carrer i es quedarà tancada a casa. I si ha de sortir de casa per portar els nens a l'escola (que és quan les veig als matins), i la multen, serà una doble víctima, de la llei islàmica i de la llei de l’estat de dret que la multa.

És fonamental abordar aquest problema amb les dones, els marits i els imams, que dominen el pensament de molts dels seus fidels, i sobretot no deixar que l'extrema dreta converteixi aquest problema molt concret i estadísticament petit en una manera de fer-nos creure que només ells defensen la civilització occidental.

I, parlant d’igualtat, acabo subratllant que el número dos de la Policia Nacional, José Ángel González, ha dimitit després de saber-se que un jutge l’ha imputat per agressió sexual a una policia, una subordinada seva, amb la qual també hauria comès delictes de coacció, lesions psíquiques i malversació. Estem parlant del director adjunt operatiu, el número dos, un càrrec nomenat per l'actual ministre socialista Grande-Marlaska. Va tenir una relació sentimental amb la policia, però quan la dona ho va voler deixar, el comandament policial va insistir fins a l'agressió sexual. Després, segons la víctima, l’hauria coaccionat directament i a través de companys perquè no ho denunciés i li hauria ofert el lloc que volgués dins la Policia Nacional a canvi de silenci. Si al judici s’acaba demostrant tot el que indiquen les proves, ens haurem tret de sobre un agressor sexual uniformat.

Bon dia.