This browser does not support the video element.
De cop i volta Pedro Sánchez ha aconseguit posar el focus en el 23-F. Fins demà no començarem a saber què diuen els documents desclassificats i, per tant, fins demà no sabrem quin és l’abast històric d’aquesta nova maniobra de distracció del president espanyol. L’abast polític, a part de dirigir la conversa pública és recordar a tothom que els cops d’estat de la ultradreta a Espanya són possibles.
Però mentre a Madrid han encès aquest focus, a Catalunya s’ha declarat un incendi entre el PSC i Esquerra, una partida de cartes en la qual ningú no es vol quedar la mona, entenent per mona que no s’aprovin els pressupostos del 2026. És un duel entre Salvador Illa i Oriol Junqueras, que estan apujant l’aposta. Recordo: divendres semblava que el president Illa ja podia anunciar que tenia els vots de Comuns i Esquerra per aprovar els pressupostos. Junqueras es veu amb Sánchez a la Moncloa i, pel que sembla, li diuen que de moment el govern espanyol no pot anunciar que es comencen a transferir les competències perquè la Generalitat recapti el 100% de l’IRPF, per una qüestió de calendari, d’oportunitat: venen eleccions a Castella i Lleó i, sobretot, a Andalusia. Aleshores Junqueras anuncia que no votarà els pressupostos. Posa la càrrega de la culpa que no n’hi hagi en Illa. Però ahir, Illa convoca al Palau de la Generalitat els màxims representants de Foment, Pimec, CCOO i UGT, amb els quals firma davant les càmeres un acord de 86 mesures econòmiques i socials, de la indústria a la sanitat i de la FP a l’habitatge, amb les quals patronals i sindicats donen suport a l’aprovació dels pressupostos. I aleshores Illa anuncia que aquest divendres reunirà de forma extraordinària el Consell executiu i aprovarà el projecte de pressupostos per enviar-los al Parlament. Illa li torna la pilota a Junqueras: els qui no volen els pressupostos són els republicans.
Què ha contestat Esquerra? Aquest matí Oriol Junqueras ha declarat a Catalunya Ràdio que si no hi ha cap canvi en els pròxims dies, Esquerra votarà que no als pressupostos. I li ha dit al PSC que “no escalin conflictes que no poden guanyar”.
Esquerra votarà que no i presentarà una esmena a la totalitat, no hi estan d’acord.
Per això parlo de duel: Illa es manté en la idea que ara no pot demanar-li al PSOE que la candidata a Andalusia, i vicepresidenta econòmica del govern sigui la que tanqui l’acord de l’IRPF per a Catalunya (remarco que és la gestió de la recaptació, no que es quedi a Catalunya el 100% d’IRPF), entre altres raons perquè els alts funcionaris d'Hisenda no en volen ni sentir parlar i això desgastaria Montero en un moment en què prou feina té per enfrontar-se a una pràcticament segura victòria del PP i VOX.
I així estem. A veure, Illa aprova ara els pressupostos, encara que no tingui els vots d’Esquerra, perquè així manté la possibilitat d’aprovar-los d'aquí a un mes. Són quatre setmanes per trobar una sortida, i a males, dir que ell ha fet tota la feina i que qui no compleix és Esquerra. Junqueras no en té prou amb el gest d’Illa de dir que ell també vol que la Generalitat recapti el 100% de l’IRPF. Si tot això acabarà sent un incident de recorregut o el dia en què Esquerra i PSC van partir peres en aquesta legislatura, encara no ho sabem.
Bon dia.