L'anàlisi d'Antoni Bassas: '2026 sense pressupostos, i amb amnistia?'

Espero que estiguin preparant un molt bon Nadal. Però abans dels bons desitjos, analitzarem un parell o tres d’assumptes.

El president Illa va donar per fet ahir que al gener els socialistes i Esquerra podran presentar l’acord per al nou finançament de la Generalitat. Ja els vam explicar aquí, dues setmanes enrere, que estava pràcticament fet, que hi havia acord per a la xifra de millora que correspondria a Catalunya i sobre com seria el nou model de finançament. La Generalitat tindria més capacitat de decidir sobre impostos, una posició pròxima a l’ordinalitat, el control i el seguiment de les inversions de l’Estat a Catalunya, i no hauria de dependre de les bestretes, els diners que Hisenda li avança a la Generalitat. L’anunci coincidiria amb els dies de la reunió prevista entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras.

El president Illa, persona molt pròxima a Pedro Sánchez, va donar a entendre que Sánchez no plegarà i que aguantarà fins al 2027. I cada vegada està més clar que per a Sánchez continuar a la presidència és qüestió de supervivència, perquè no és que el vulguin fer fora sinó que el volen ficar a la presó. En aquest sentit, la condemna del fiscal general de l'Estat va ser un assaig general prou reeixit.

De fons hi ha un bloqueig constant a la política, a causa de la falta de voluntat política per pactar. Perquè no es perdin aquesta pàgina:

Tampoc hi haurà pressupostos de la Generalitat el 2026. Ahir es van prorrogar. Mirin aquesta llista: els últims que es van aprovar van ser el 2023. Des del 2010 s’han prorrogat o aprovat tard 15 dels 17 comptes de la Generalitat. Aquí els partits polítics no estan a l'altura de les necessitats de la gent. I tampoc Salvador Illa i la seva majoria d’investidura (PSC, Esquerra i Comuns) no han sabut donar a la societat catalana uns pressupostos, encara que és un mínim, encara que la pròrroga sigui més freqüent cada vegada.

Si fem una mica de prospectiva, l’any 2026, a part del sistema de finançament, ha de veure la constitució de l’empresa mixta de Rodalies Estat-Generalitat, i l’amnistia. L’any 2026 ha de ser l’any en què torni de l’exili el president Puigdemont. En contra d’aquesta tornada hi ha el Tribunal Suprem. Algú podria pensar que l’amnistia és la causa dels problemes de Sánchez. Però, més que la causa, l’amnistia és la coartada de la dreta i ultradreta política, mediàtica i judicial espanyoles per justificar l’hostilitat constant amb Sánchez, perquè els permet proclamar que cal fer caure un president que ho és perquè un pròfug autor d’un cop d’estat el va investir. Catalunya sempre funciona com a coartada. Però la causa última és el poder, que han d’ostentar pel bé d'Espanya, esclar. Hem arribat al punt que estar en l’oposició és de losers, no una posició temporal decidida pels ciutadans.

Acabo aquesta última anàlisi de l’any amb una ullada al món. Continuem amb una guerra a Europa, a Ucraïna, i no s’hi veu el final. Es veu el principi d’alguna agressió dels Estats Units, que està fustigant Veneçuela i cobeja Groenlàndia. Al novembre hi haurà eleccions de mig mandat als Estats Units i Trump pot fer campanya amb violència interna i externa. Només hi veig dos frens temporals: el 4 de juliol els americans celebraran els 250 anys de la independència i al juliol se celebra el Mundial al Canadà, els Estats Units i Mèxic. I hauria de ser l’any que Europa definís com vol continuar sent una unitat política, pel nostre bé i el del món.

Ara descansarem uns dies i els tornarem a saludar l’any que ve. Bon Nadal i bon any nou.