ONU

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Una altra felicitació internacional per al jutge Llarena"

La realitat, que ja era clara com un vas d’aigua, es torna a imposar: allà no hi havia cap indici de rebel·lió i, per tant, el jutge Llarena va forçar la interpretació dels fets per ficar a la presó polítics que eren càrrecs electes. A punt d’arribar al cinquè aniversari de l’1 d’Octubre, Llarena continua acumulant 'felicitacions' internacionals

This browser does not support the video element.

L’ONU li ha dit a Espanya que va vulnerar els drets de Junqueras, Rull, Turull i Romeva quan els va suspendre la seva condició de diputats del Parlament després de les eleccions del 155, les del desembre del 2017. I va vulnerar els seus drets perquè els va enviar en presó preventiva per un presumpte delicte de rebel·lió. D’acord amb la llei espanyola, si tu imputes a un càrrec públic un delicte de rebel·lió, l’has de fer ingressar immediatament en presó preventiva, perquè el que ha fet és molt greu, és un aixecament violent, armat, contra l’Estat. Però, esclar, mai, durant els mesos de setembre i octubre del 2017, hi va haver cap aixecament violent.

Cargando
No hay anuncios

Per això, l’ONU li diu a Espanya que aquella suspensió no tenia motius “raonables i objectius” i que, per tant, ha violat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que va subscriure el 1985. 

El que l’ONU ha vist és el que qualsevol persona que observés els fets hauria vist, és a dir, que el 2017 no hi va haver cap delicte de rebel·lió. Que no hi va haver cap aixecament armat. Per això el jutge Marchena no es va atrevir a condemnar els presos per rebel·lió, com demanava la Fiscalia, i es va quedar a mig camí, en la sedició, delicte que tampoc no apareixia per enlloc i que Europa li ha dit a Espanya que faci el favor de reformar.

Cargando
No hay anuncios

Però, esclar, la narrativa oficial espanyola era de rebel·lió. Recordin que Felip de Borbó fa el discurs del 3 d’Octubre de l'“A por ellos!” i tot l’Estat i la premsa d’estat comparen el discurs del rei amb el que va fer el seu pare, Joan Carles I, durant el cop d’estat (Tejero, Milans del Bosch, tancs i metralletes, aleshores sí, rebel·lió) del 23 de febrer del 1981. Del que estava passant a Catalunya se'n deia cop d’estat, desafiament, pols… L’Estat havia de convertir una votació pacífica en un cop d’estat. Per això van intentar suggerir que, en aquesta “rebel·lió”, la Generalitat hi tenia 17.000 homes armats, els Mossos. I per això van intentar que la gent agafés les armes curiosament abandonades per la Guàrdia Civil a les portes del departament d’Economia, a la rambla Catalunya, el 20 de setembre. Però la realitat, que ja era clara com un vas d’aigua, es torna a imposar: allà no hi havia cap indici de rebel·lió i, per tant, el jutge Llarena va forçar la interpretació dels fets per ficar a la presó polítics que eren càrrecs electes. A punt d’arribar al cinquè aniversari de l’1 d’Octubre, Llarena continua acumulant felicitacions internacionals.

Quins són els efectes pràctics del dictamen de l’ONU? Potser cap. Dic "potser" perquè l’ONU dona a Espanya sis mesos perquè expliqui quines mesures posarà en pràctica per arreglar els mals que ha comès. I Espanya pot fer com si sentís ploure, perquè l'ONU no obliga Espanya a reparar el mal causat en els quatre polítics als quals va vulnerar els seus drets. 

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, amb aquest dictamen, el Tribunal Europeu de Drets Humans encara té més motius per considerar que els presos del Procés no van tenir un judici just. 

Si fem un balanç, doncs, els anys abans del 2017, el govern espanyol, amb la seva policia patriòtica, va espiar, va fabricar proves falses contra adversaris polítics, va destruir reputacions i va aconseguir alterar resultats electorals. Arribat l’octubre del 2017, va enviar la policia a pegar i agredir ciutadans pacífics, i després del referèndum va forçar la interpretació del dret per encabir com fos els fets en el delicte de rebel·lió. Potser algun dia aconseguirà portar el president Puigdemont a Espanya, però aviat farà cinc anys que va marxar i continua exercint com a eurodiputat. No és propi d’una democràcia avançada, precisament.