L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aragonès i Illa, fent de la necessitat virtut'

El Govern i el PSC han anunciat avui un acord per als pressupostos d’aquest 2024. El president Aragonès i Salvador Illa firmen l'acord avui a les quatre de la tarda al Palau de la Generalitat. 

El PSC i Esquerra sumen 66 diputats. En calen 68 per arribar a la majoria absoluta. Junts no ha volgut sumar-se a l’acord, i òbviament totes les mirades es dirigeixen ara cap als comuns. Esquerra i el PSC estan tan decidits que no els estranyi que portin els pressupostos a votació al Parlament sense tenir lligat el suport dels comuns, com a mesura de pressió perquè els aprovin. Una pressió que ja ha començat a les nou del matí quan Illa ha sortit a presentar l’acord.

Illa diu: “Faig una crida a tothom, a estar a l'altura. És una crida genèrica, no m’adreço específicament a ningú. Però també permetin-me que subratlli que si el principal grup del Parlament de Catalunya o jo mateix com a cap de l’oposició i guanyador de les últimes eleccions fem un pas pensant en el país, crec que això ens legitima a fer una crida a la responsabilitat, i a estar a l'altura, a la resta de formacions polítiques de l’arc parlamentari català”.

Entre parèntesis, Illa canvia per un dia el sentit de la conversa al seu voltant, perquè el seu nom, com a ministre de Sanitat que va ser durant la pandèmia, surt al relat del cas Koldo, que ara ja és cas Ábalos, que el PSOE no vol que esdevingui el cas Sánchez. 

I poc després de la compareixença d'Illa al Parlament, ha parlat la vicepresidenta Vilagrà al Palau. Més pressió als comuns: “Uns pressupostos que són els més expansius i els més socials de la història. Els pressupostos que mereix la ciutadania de Catalunya per, efectivament, tenir més mestres, més metgesses i metges, i més mossos. I també per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Per tant, estem convençuts que aquests pressupostos tiraran endavant perquè són bons per a la ciutadania”.

“Els pressupostos més socials de la història” 

Els comuns van dient que si hi ha Hard Rock no hi haurà pressupostos. I s’han fet durs en això. Aragonès va dir que ara, administrativament, ja no es pot aturar el Hard Rock. També és veritat que la construcció no començaria demà, perquè primer cal un informe mediambiental i després ha d’anar a urbanisme. Els arguments en política són elàstics. En tot cas, la pressió de la inversió i despesa social és molta forta. Educació, habitatge, seguretat i lluita contra la sequera han estat presentats com les bases d’aquests pressupostos, en un moment molt delicat. Tenim poc atur, però molta pobresa. Pels sous i per la inflació. Només cal mirar aquesta notícia:

Fins a 400.000 catalans viuen en situació de pobresa. I si ho volen comparar: la taxa de pobresa de Catalunya és del 21%; la de Madrid és un pèl més baixa, del 19%. La més baixa de totes és la d’Euskadi: 15%. La més alta és la d’Andalusia: 37%. Qui diu que no a uns pressupostos expansius?

Ara vindrà, doncs, un “pressing comuns”, amb conceptes com els d’Illa de “política útil” o que “tothom estigui a l'altura”.  

Un últim apunt: que Illa salvi un govern tan en minoria com el d’Aragonès s’explica perquè Esquerra està salvant un govern tan en minoria com el de Sánchez a Madrid. En aquesta debilitat mútua hi ha la fortalesa d’un govern amb el suport de només 33 diputats.

Només que Catalunya pogués disposar del 60% o el 70% del seu esforç fiscal, ja no dic del 100%, no tindríem tanta pobresa ni uns serveis públics tan exigits.

I el factor humà: Jordi Turull es recupera a l'UCI del cateterisme a què va ser sotmès després de l’infart que li van poder agafar a temps. Encara en té per uns quants dies, tot i que ahir al vespre ja estava en bon estat d'ànim. Li desitgem des d’aquí una ràpida recuperació.

Bon dia.