L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Catalunya i "#HelpSpain"'

I Catalunya, què? La capacitat que ha tornat a tenir Catalunya per fer que tota la política espanyola giri al seu voltant també és notable. Perquè sense amnistia, avui no hi havia investidura.

15/11/2023
3 min

En realitat, per més policies que vigilin el Congrés, el resultat de què acabarà passant està cantat: demà Sánchez serà investit, divendres prometrà el càrrec i donarà a conèixer el nou govern, i la llei d’amnistia començarà a ser tramitada.

Per més que aquests dies sentim presumptes delictes d’odi, veiem friquisme descordat, rosaris, cayetaners, braços fent la salutació feixista i càntics de Cara al sol, la realitat és que Espanya està a punt de tornar a tenir govern i que tota aquesta explosió de ràbia no és més que un senyal de frustració de la dreta que es queda a l’oposició.

El que està fent aquests dies el PP és una rebequeria de perdedor, un ridícul internacional.

Ara, el PP està intentant “internacionalitzar l’amnistia”. Està demanant ajuda a Europa pequè castigui Sánchez igual que ha amenaçat Hongria, Polònia o Romania. Ahir es va reunir amb corresponsals estrangers a Madrid i va presidir la reunió sota l’eslògan “Help Spain”. No me’n sé avenir: el PP té bona part de la justícia, el Senat, onze governs autonòmics. Espanya és un estat de la UE, membre de l’OTAN, i un senyor que aspira a presidir Espanya demana ajuda. Help Spain. No ho troben profundament ridícul? 

Doncs ja els dic ara que Europa no impedirà res, com a molt concedirà declaracions amoïnades i peticions d’informació al govern espanyol, però de neguit per l’amnistia, no gaire.

Que el resultat del que passa al Congrés estigui cantat no vol dir que el PP no pugui posar molts obstacles a la carretera: No para d'intoxicar la societat amb missatges com ara “cop d’estat”, “ruptura de l’ordre constitucional o “govern il·legítim”. Ara parlen de “frau electoral massiu”. El PP és fidel a la seva tradició: s’oposa a tots els avenços, com la Constitució mateixa, i se’ls acaba apropiant. 

El PP ha canviat el reglament del Senat (es veu que ara sí que es pot fer). 

I serà ajudat per part de la judicatura: ahir jutges andalusos es van manifestar contra l’acord PSOE-Junts amb concentracions a les portes dels palaus de Justícia de Cadis, Sevilla, Huelva i Jaén.

Pensin que a final d’aquest mes quedarà desestimat el recurs de la Fiscalia contra la imputació de Puigdemont i Rovira com a terroristes pel cas Tsunami i el jutge citarà a declarar els encausats abans de final de mes. I si els envia a la presó, provisionalment, a l’espera de judici oral? Perquè l'amnistia no arribarà fins a la primavera, abril o maig. I després els jutges s’enfaden quan els diuen que hi ha hagut lawfare.

Potser alguns de vostès pensen que d’acord, però i Catalunya, què? 

Mirin, Junts s’ha afegit a Esquerra en l’estratègia de buscar el diàleg amb el govern socialista. A canvi de l'amnistia (que té l’efecte no menor de poder fer tornar el president Puigdemont) i amb mediadors que comprovin que els acords es compleixen. Certament, algú podrà dir que l’independentisme està ajudant a estabilitzar el govern d’Espanya, i que renunciant a la confrontació, Espanya no tindrà cap incentiu per moure’s, que si ara s’ha mogut és perquè abans hi va haver confrontació. Sí, però és un govern que reconeix que hi ha un conflicte a resoldre i que la manera com es va fer el 2017, amb jutges, no és la manera. I que paga el preu de l’amnistia. I parla de finançament i de Rodalies. Tot això queda lluny de l’èpica del 2017 i torna les coses a un carril central gens espectacular. Amb tot, la capacitat que ha tornat a tenir Catalunya per fer que tota la política espanyola giri al seu voltant i doni algun fruit de valor, també és notable. Perquè sense amnistia, avui no hi havia investidura.

Bon dia.

stats