L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Comuns i bé comú'

En el moment en què els parlo, el Parlament debat els pressupostos que ha presentat el Govern d’Esquerra i que només tenen el suport del PSC. A aquesta hora, no se sap què votaran els comuns.

Hi ha dues línies, com deia Acebes: que els comuns mantinguin el no perquè no volen el Hard Rock, tot i les ofertes d’última hora que els ha fet Esquerra, o que al final s’abstinguin per permetre el debat dels comptes i l'aprovació d’aquí a poques setmanes.

Per més que voler el Hard Rock és tan legítim com no voler-lo, fer dependre el vot dels pressupostos d’un projecte concret no s’aguanta. Ja no s’aguanta que el PSC ho posi com a condició. Què fa el PSC defensant un casino? Doncs buscant inversions de llocs de treball per a Tarragona, és a dir, vots, i oferint-se als poders fàctics com a factor creïble de seguretat per als negocis. I què fan els comuns oposant-s’hi? Sobreactuar. Ideològicament és normal que no vulguin el projecte, però que facin fracassar uns comptes amb molta més despesa social pel Hard Rock és desproporcionat. I aquí hi deu haver alguna cosa més, com ara els equilibris entre PSC-PSOE, comuns-Sumar i Esquerra en els tres governs inestables de Barcelona, Catalunya i Espanya. Els comuns estan demanant alguna cosa i han cregut que amb el seu no als comptes de la Generalitat algú acabaria cedint. Cal seguir aquesta pista que ens porta als interessos d’Ada Colau, que l’any passat sí que va donar suport als pressupostos de la Generalitat (amb el Hard Rock) perquè Esquerra es va abstenir en els pressupostos dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona. Sembla que els comuns miren per un interès més particular que comú. 

Però ara, atenció: en els comportaments parlamentaris habituals, quan un govern no pot aprovar els pressupostos, ha de plegar. Ha de dimitir i ha de convocar eleccions. Aragonès podria governar l’any que li queda amb pressupostos prorrogats, però la seva gestió serà la d’un govern sense suport per aprovar res important. Es veuran les costures als 33 diputats que té. En tot cas, aquest serà el debat després de la votació si surt que no.

Mentrestant... 

Sorpresa: “Sánchez allunya el finançament singular de Catalunya”. Ho va dir ahir a Esquerra al Senat i ho ha dit avui a Esquerra al Congrés. Que, si de cas, el pacte amb Catalunya serà dins el règim comú, amb tothom. Recordin el que els vaig dir un dia: a Espanya és més fàcil aprovar una amnistia per a Puigdemont que fer un pacte fiscal amb Catalunya. 

I, parlant del Congrés, no s’ho perdin. El PSOE està tan tocat pel cas Koldo que ha fet sortir el narco. Sánchez a Feijóo a les nou del matí: “Parlem de vostè i de mi. Posem un exercici en marxa. Imaginem que soc un alt càrrec de la Xunta de Galícia. Imagini's que durant cinc anys comparteixo taula, hotel i vacances amb un capo del narcotràfic. Viatjo a les Canàries, a Eivissa, a Portugal i fins i tot a Andorra, on suposadament aquest narcotraficant va blanquejar 21 milions de francs francesos. Vostè em demanaria la dimissió, com és lògic. Però no ho fa perquè va ser vostè qui va desenvolupar aquesta amistat amb un capo del narcotràfic a Galícia. I aquesta és la gran diferència entre vostè i jo. I vostè, amb aquest historial, ha pogut escalar fins a dalt de tot del seu partit polític; al meu partit, no hauria arribat ni a regidor de poble”.

A veure com acaba això dels pressupostos.

Bon dia.