L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dir-ne pla de pau és exagerat, però és l'únic que hi ha'

Avui, les mirades de tot el món estan posades en Egipte, on negociadors israelians, palestins i nord-americans es reuneixen per firmar, o no, el pla de pau per a Gaza proposat per Donald Trump. Els Estats Units pressionen perquè Hamàs firmi, Netanyahu bombardeja Gaza perquè Hamàs firmi, i Hamàs ha de dir a correcuita si accepta els 20 punts del pla que van acordar Trump i Netanyahu.

Les presses, a part de ser un clàssic de la tàctica negociadora, tenen a veure amb el fet que demà és 7 d’octubre, i farà dos anys de l’atac de Hamàs en territori israelià, aniversari que Trump vol aprofitar per penjar-se la medalla, en vigílies que divendres s’anunciï el nom del guanyador del premi Nobel de la pau.

A veure, dir-ne pla de pau és massa pretensiós. Com a molt, el que tindríem seria un cessament de les hostilitats que tancaria el compte de 67.000 morts i 169.000 ferits, el bescanvi d’ostatges israelians per presoners palestins, i, per tant, el final del patiment per a moltes famílies, però la qüestió d’acordar un nou govern per a Palestina, o posar en marxa la solució dels dos estats, tot això sembla molt, molt lluny en l’horitzó. Per no parlar del trauma que acompanyarà de per vida milers de persones. L’odi serà combustible per a Hamàs i per als falcons com Netanyahu, que viu en una fugida permanent cap a la guerra permanent que necessita per continuar governant i no ser jutjat. Parafrasejant l’enyorat Joan Culla, Netanyahu, al capdavant d’un govern ultra, ha convertit el somni de l’estat d'Israel en una tragèdia.

Mentrestant, Ada Colau i el regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona Jordi Coronas ja han dormit aquesta nit a casa seva.

Ada Colau: “Ens van fer baixar dels vaixells, on ens esperaven centenars de policies molt agressius, molt violents, que van cometre diferents actes de violència contra totes nosaltres, com ficar-nos hores de genolls a terra, amb el cap contra terra”.

Jordi Coronas: “El que ens toca avui és demanar que s’aturi el genocidi, que els governs facin la feina que està fent la societat civil d’una vegada per totes, que tornin tots els companys i companyes i, per descomptat, que no s’aturin les mobilitzacions. Pell de gallina quan avui he vist les imatges de les manifestacions i de les accions que s’estan fent a Barcelona i arreu a moltes ciutats”.

Els mateixos integrants de la Flotilla han arribat expressant l’evidència que per més que hagin patit, res iguala la mort i la destrucció per la qual passen els palestins de Gaza. Si en volen un exemple en primera persona, els recomanem l’entrevista de Cristina Mas al doctor valencià Raúl Incertis, que hi ha estat treballant com a anestesista. Diu Incertis: "L’infern a la terra. Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques. Tot arrasat. Població desplaçada. Nens mutilats. Pares destrossats. Gent famolenca. Un horror".

Davant d’això, l'agenda política catalana és prima. Demà comença el debat de política general al Parlament. Illa s'enfronta a un segon any sense poder aprovar els pressupostos.

Bon dia.