L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Abans espanyols que bisbes'

Diumenge, demà passat, farà sis anys de l’1 d’Octubre. Sis anys. Sí, el temps passa de pressa i, alhora, sembla que fa un món, d’aquell dia. Sobretot perquè ha desaparegut aquella suma de voluntats de més de dos milions de persones capaces de fer un referèndum amb tot en contra. 

Esquerra i Junts ho haurien de tenir en compte aquests dies: l’1 d’Octubre va ser la culminació de l’esperit de Junts pel Sí, però després tot ha estat una competició descarnada, fins al punt que la majoria independentista al Parlament no ha operat mai com a tal. Junts va trencar el govern de coalició. Fins i tot ara, que demanen el mateix, continuen competint per anotar-se el punt davant dels votants. Esquerra diu que Junts se suma ara a l'estratègia de negociar amb el PSOE i Junts diu que Esquerra fins ara li havia posat la catifa a Pedro Sánchez i que benvinguda a la pràctica de l’exigència negociadora. Ahir hi va haver un bri d’unitat estratègica quan van pactar al Parlament exigir a Sánchez que posi les bases per a un referèndum (“No donar suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum”).

Als socialistes no els ha agradat gens aquest acord entre ERC i Junts, i per això aquest matí Salvador Illa ja ha sortit a la ràdio a dir que “per aquest camí no hi ha avenç possible” i que “si cal anar a eleccions, anirem a eleccions”.

A Junts diuen que això va al revés, que són els socialistes els que han d’acontentar aquells de qui demanen els vots, i recorden que ja van mostrar bona voluntat fent presidenta del Congrés Francina Armengol. I que, ara mateix, els lents contactes amb el PSOE estan encallats en tot: no hi ha acord per nomenar un mediador independent que vetlli pel compliment dels compromisos per avançat, o que es fixi com a únics límits els definits tractats internacionals que fan referència a drets humans i a llibertats fonamentals; en resum, allò de “no hi ha una recepta autonòmica per resoldre els problemes de Catalunya” que va dir Puigdemont fa un mes en aquella conferència en què va donar una pista al PSOE: “No existeixen impediments constitucionals per organitzar i celebrar aquest referèndum; només cal recordar l’article 92 de la Constitució”. 

Tot això, ara, segons Junts, està encallat. Tenen dos mesos per desencallar-ho, o sigui que passarem dos mesos posant el termòmetre a l’estat de les converses. Ah, i la dreta espanyola, passada la investidura de Feijóo, tornarà a la càrrega: d’aquí dos diumenges, el dia 8, gran manifestació a Barcelona amb presència, entre d’altres, d’Ayuso i Feijóo.

Quan dic que la dreta espanyola torna a la càrrega parlo també d’aquesta decisió: La Conferència Episcopal Espanyola s’ha manifestat contra l’amnistia de manera preventiva, i va venir a dir que és contrària a la legalitat vigent i a la separació de poders. En concret, el secretari general i portaveu de la CEE va afirmar ahir que “no hi ha una situació excepcional” que la justifiqui. Els bisbes espanyols no perden l’ocasió de recordar que primer són espanyols i després són bisbes. I això que el president de la Conferència és el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que sembla que hagi renunciat a fer de contrapès entre dues realitats, la catalana i l’espanyola, que coneix bé. ¿Sentirem la veu d'algun representant de l’Església catalana o, almenys, de l’Església a Catalunya? Serà difícil, perquè l’Església catalana està sota vigilància.

Bon dia.