L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra i Junts, encallats amb el PSOE'

El matí ens ha portat un anunci: Pere Aragonès plega de la política. Ha informat que renunciarà al sou d’expresident i que treballarà a l’empresa de la seva família, que com és sabut té negocis relacionats amb el turisme, i començarà a donar classes a la Universitat de Vic.

Aragonès té 42 anys, fills petits, i allò que en diríem molta vida professional al davant. Després d’haver arribat a dalt de tot, a la presidència de la Generalitat, pocs incentius tenia per continuar en política, i menys en una Esquerra dirigida per Oriol Junqueras, amb qui va marcar clares diferències al congrés del partit, on Aragonès va votar a favor de la candidatura de Xavier Godàs. Recordin que Aragonès va fer un moviment que li va sortir malament, quan va avançar les eleccions: ERC va perdre 13 escons i aquell fracàs li va ensenyar la porta de sortida. 

I mentre la política espanyola continua absorbida per la baralla PSOE-PP al voltant de la matança d’Israel a Gaza, es constata que Esquerra i Junts no se’n surten a l’hora de fer complir els seus acords amb el PSOE. Estan encallats.

Hisenda no assumeix la proposta d’Esquerra per recaptar l’IRPF, ni tan sols un element tan bàsic com el principi d'ordinalitat (tan bàsic que fins i tot el PSC l’ha fet seu), i el PSOE es limita a dir que les comunitats autònomes han de tenir “suficiència financera”. Estem davant la coneguda aixecada de camisa: es firmen pactes a canvi d’investidures que després decauen perquè, ui, el que demanes és molt difícil d’aconseguir. En el cas d’aquest acord per al finançament, a més, els temps no hi ajuden. La vicepresidenta Maria Jesús Montero serà la candidata a la presidència d’Andalusia a les eleccions de l’any que ve, i qualsevol cosa que es pugui presentar com un privilegi per a Catalunya serà utilitzada en contra seva. I pensin que els darrers sondejos situen el PSOE d’Andalusia per sota del seu pitjor resultat històric.

Però si Esquerra no se’n surt, Junts tampoc. Aquest estiu, Carles Puigdemont va dir que a “a la tardor passaran coses que no han passat fins ara”, i aquesta va ser la consigna que es va repetir ahir després de la reunió de parlamentaris de Junts amb Puigdemont a Bèlgica. No hi ha oficialitat del català a Europa, ni traspàs d’immigració, i l’amnistia encara no és completa. A més a més, tot i que Junts és el seu grup del Parlament, els seus vots són relativament irrellevants per a la majoria PSC-Esquerra-Comuns. Ara Junts anuncia que vol que Illa es lligui als acords que Junts té amb Sánchez.

De fons, Esquerra i Junts basculen entre el credo independentista i la realitat de pacte amb el govern espanyol, amb l’afegit, sobretot per a Esquerra per raons de proximitat ideològica, que fer caure el govern de Sánchez perquè vinguin el PP i Vox no és el més desitjable pels seus interessos, precisament. 

Encallats estan Esquerra i Junts i encallats estem amb els símbols per imperatiu legal. Com a l’Ajuntament de Girona, on han hagut de penjar el retrat del rei Felip de Borbó.

El retrat l'ha fet a base de fotos de les càrregues policials durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Ha estat imaginatiu, però repetitiu. En una paraula, encallat.

Bon dia.