L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Fotre els no vacunats'

A França tenen el mateix problema que a qualsevol país: les persones no vacunades de covid-19 omplen els hospitals. Com es pot aconseguir que es vacunin? Amb campanyes a Tinder, com ara farà la Generalitat? Amb bones paraules? 

Ahir el president francès, Emmanuel Macron, va tirar pel dret i va dir que el que ell vol és fotre, fer la vida impossible als no vacunats perquè són uns irresponsables. Esclar que França té el mateix problema que qualsevol altre país, però Macron té un problema diferent d’algun altre president, i és que a l’abril, d’aquí tres mesos, ha d’anar a eleccions presidencials i necessita trepitjar fort.

Per tant, la força dels arguments de Macron queda ombrejada per les raons electorals d’una intervenció tan dura. Tot i així, escoltem els seus arguments en una entrevista a Le Parisien: “No vull fer enfadar els francesos, però als no vacunats tinc moltes ganes de fotre’ls [les emmerder], tinc moltes ganes de cabrejar-los. I així ho seguirem fent, fins al final. Aquesta és l'estratègia. Estem pressionant els no vacunats limitant-los al màxim l'accés a les activitats socials. No els posaré a la presó, no els vacunaré per la força, però a partir del 15 de gener ja no podràs anar al restaurant, ja no podràs anar a prendre un cafè, ja no aniràs al cinema. Gairebé tothom, més del 90%, s'ha adherit a la vacunació i és una minoria molt reduïda la que resisteix. Quan la meva llibertat amenaça la llibertat dels altres em converteixo en un irresponsable. Una persona irresponsable ja no és un ciutadà”.

Macron exagera i s’endureix a la manera de la dreta més ultra, perquè conceptualment, per més que una persona no es vulgui vacunar, no per això deixa de ser un ciutadà. 

Macron tira pel dret per una raó lògica, però. No pot decretar la vacuna obligatòria si no pot castigar, empresonar, els que no es vacunen, però diu que en una situació de pandèmia no vacunar-se no pot significar poder continuar fent vida normal, i per això endureix les restriccions de la vida social dels no vacunats. 

Que un president digui que vol fotre un tipus de ciutadà, per minoritari que sigui, ens porta als signes del temps, en què el llenguatge divisiu s’ha apoderat del discurs públic. I, amb tot, més enllà del to, que li assegura titulars, ¿què hem de fer amb els no vacunats que no es volen protegir però que després, quan entren a l’hospital, es deixen administrar tota mena de medicaments sense els problemes de consciència o les teories de la conspiració que havien argumentat per no vacunar-se?

El debat és mundial. Ahir es va saber que l’Open d’Austràlia de tenis ha aconseguit que Novan Djokovic pugui entrar al país a disputar el torneig tot i que no se sap si està vacunat. Avui l’entrenador de tenis Toni Nadal escriu a El País molt encertadament que Djokovic mateix, sense desvelar dades de salut que només són per a ell i el seu metge, haurà de provar que entra dintre dels supòsits d’una excepció. No només per justícia esportiva, sinó per respecte a l’esforç mundial de vacunació que salva vides, que no pot ser menystingut només per la sospita que un torneig de tenis no vol quedar-se sense la figura que li dona audiència. ¿Quines mesures cal prendre sobre les persones que no s’han volgut vacunar? Cal prendre’n?

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.