L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts decideix fins on porta el trencament amb el PSOE'

Com si fos una bola de neu, l’avís de Míriam Nogueras a Pedro Sánchez, dimarts passat al Congrés, s’ha anat fent gros i s’ha convertit en una reunió de l’executiva de Junts, dilluns que ve, a Perpinyà, i si la decisió és trencar amb el PSOE, sotmetre-ho a una consulta a la militància. Déu-n'hi-do. I com que tot és susceptible d’empitjorar, Esquerra també ha aixecat la mà.

Recordin la seqüència del que els hem avançat aquests dies: el govern de Salvador Illa veia a prop o molt a prop l’acord amb la vicepresidenta espanyola Montero per al finançament. Montero deixa caure el concepte ordinalitat, comentem aquí que una xifra no és un sistema, que els trucs ja ens els sabem. Doncs bé, Junqueras ho confirma dient que “en finançament estem molt lluny”. I que una xifra no és un model de finançament.

És en aquest context que Junts posa en marxa la maquinària per trencar amb el PSOE amb aquesta reunió de l’executiva del partit a Perpinyà i, si decideix trencar, sotmetre-ho a la votació de la militància. O sigui que ha arribat l’hora de saber què volia dir Puigdemont quan va dir a l’agost que aquesta tardor passarien coses que no han passat mai. 

Com hem arribat fins aquí? A veure, d'aquí 15 dies, el 9 de novembre, farà 2 anys dels acords POSE-Junts a Brussel·les. D’aquells acords només s’ha complert l’amnistia i no del tot: concretament, a Puigdemont no li ha arribat. I la setmana que ve farà 8 anys que Puigdemont va marxar a l’exili. I la resta de pactes tampoc no han sortit. Allò de cobrar per avançat no ha funcionat, com ara ja admeten dirigents de Junts. Sánchez al·lega en defensa pròpia que no tot depèn d’ell, i és veritat que PSOE i Junts ho sabien quan van firmar els acords, però a Junts consideren que Sánchez no s’ha esforçat prou perquè surtin.  

I aquest és el problema. Mirin la situació de Junts: té el líder a l’exili. És el primer partit de l’oposició al Parlament, al marge de la investidura acordada per PSC, Esquerra i Comuns, i la rèplica al president Illa la dona Albert Batet, que difícilment serà el candidat a la presidència de la Generalitat. Per tant, quina és, a banda del poder municipal, l'única (i molt important) força de Junts? Els 7 diputats a Madrid. Allò que es diu que en política catalana: vals el que val el teu grup parlamentari a Madrid. El de Junts val molt perquè va fer president Sánchez. Però no n’ha collit els fruits. Pitjor encara, Junts s’estanca o cau a les enquestes en benefici d’Aliança Catalana. Per tot plegat pensa ara a trencar amb el PSOE.

Què vol dir trencar? Descartem donar suport a Feijóo per fer-lo president amb els vots de Vox. Votar que no a tot el que presenti el PSOE i fer-li perdre totes les votacions podria acabar torçant el braç dels socialistes però seria immediat, però també té limitacions: anys enrere no votaves els pressupostos d’un govern i feies caure un govern, per avui es governa sense pressupostos. I, per descomptat, donar per acabades les converses amb Zapatero en presència d’un mediador internacional.

S’ha parlat que Junts buscaria un candidat instrumental, que no seria Feijóo, que presidís el govern després d’una moció de censura, fins a la convocatòria d’eleccions, que serien l’any que ve. Fins i tot s’ha deixat caure el nom de Miquel Roca, però amb 85 anys i acabat de ser reconegut pel rei Felip de Borbó amb el Toisó d’Or, no sembla que estigui per aquestes missions. Tot i això, en les últimes hores, Roca ha rebut causalment la visita d’un destacat líder català que no és de Junts. No es parlarà de res més els pròxims dies.

Bon dia i bon cap de setmana.