L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'Estat adult ve a calmar la Generalitat'

Ahir va venir a Barcelona el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, per donar un senyal literal que la Moncloa es mou després de l’esclat internacional del cas de l’espionatge.

Es va reunir al Palau de la Generalitat amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. La reunió va durar dues hores però va ser tan desangelada com la fotografia ensenya. Per acabar de refredar-ho, a l’acabar el ministre tenia pressa i va acceptar només tres preguntes dels mitjans perquè s’havia d’anar a trobar amb Salvador Illa, igual com va fer Pedro Sánchez quan va venir a fer-se la foto de la taula de diàleg.

Bolaños va oferir una investigació interna al CNI, una altra d'independent del Defensor del Poble i la reunió de la comissió de secrets oficials del Congrés. Però amb això ja es veu que el govern espanyol fa curt. Posar el CNI a investigar el CNI, vostès mateixos. El Defensor del Poble no ha tingut gairebé mai cap importància en la vida política espanyola. I la comissió del Congrés ja veurem quin material podria desclassificar.

No, aquí es tracta de saber qui va encarregar la compra de Pegasus, quant va costar, qui va ordenar fer-lo servir per espiar, si tenia o no tenia permís judicial, en què estava fonamentat aquest permís, qui tenia accés a la informació, si anava a la taula de Pedro Sánchez, es quedava al despatx de la ministra de Defensa o al de la directora del CNI. I és a partir d’aquí que Sánchez hauria de fer dimitir els responsables.

Amb tot, hi ha una derivada interessant, que és l’atenció dels mitjans espanyols, que ja posen el cas en portada o en gran, per dues raons: perquè han olorat una mica de sang, ja que Esquerra pot fer trontollar el govern de Pedro Sánchez, i perquè el traïdor Pedro Sánchez ara és capaç d’obrir els secrets oficials als enemics d’Espanya.

És el cas de la portada de l’Abc: “El govern obre el CNI als seus socis sobiranistes per calmar-los després de l’espionatge de Pegasus”. És el cas de La Razón: “Esquerra deixa a l’abisme el futur de la legislatura”. De no parlar-ne gens resulta que ara la legislatura espanyola ha passat a perillar. I en parla El País, tant a la portada, "El govern ofereix a Esquerra tres vies per investigar l’espionatge. Bolaños no aconsegueix calmar la Generalitat", com en pàgines interiors, “El PSOE intenta calmar Esquerra amb tres investigacions per l'espionatge”.

Aquí, naturalment, l’interessant és l'ús del verb calmar. Com si la Generalitat fos una criatura enfadada o un adult excitat, des de la superioritat de l’Estat, que ha vingut a calmar i resulta que no ho ha aconseguit.

La narrativa oficial de la Moncloa és clara: el govern fa tot el que pot per calmar els independentistes, com si el problema fos només dels independentistes. Com si no fos l’estat de dret el que quedés tocadíssim, i a nivell internacional, per aquest escàndol. No és els independentistes catalans que s’ha de calmar, sinó tots els ciutadans. Però ja sabem que el PSOE juga contra la seva pròpia història de partit d’estat i contra l’opinió majoritària de l’opinió pública espanyola, que, majoritàriament, està a favor de tractar els independentistes sense contemplacions i al marge de l’estat de dret, o forçant-ne els instruments. 

Per això, avui, el David Miró escriu des de Madrid que Sánchez necessita un fusible però que l’estat profund s’hi resistirà. A qui cessa? A la ministra de Defensa? ¿Pot donar explicacions sobre el que el CNI sense que l’acusin de traïdor? Com que la primera resposta que ens sembla més plausible és que no, o els partits independentistes es planten de debò o això pot convertir-se en una immensa presa de pèl, que se sumaria a totes les anteriors.

Que tinguem un bon dia.