L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’Estat ha de compensar els perjudicis de Renfe i Adif a l'economia catalana'

Avui ha tornat a ser un dia normal a Rodalies, és a dir, de caos i confusió sobre si el sistema va o no va. Va o no va, partint de la base que només hi ha cinc línies que funcionin íntegrament i onze que encara mantenen trams tallats i serveis alternatius per carretera.

Aquest matí hi ha hagut dues fallades seguides del centre de trànsit centralitzat d'Adif, a l'Estació de França, que han tornat a aturar totes les línies a primera hora dues vegades. Totes les línies, les de Rodalies i les de Regionals. És el mateix centre de control que ja va fallar la setmana passada, i Adif va dir que després d'arreglar el sistema "ja no podia tornar a passar".

O sigui que, lluny de recuperar la normalitat promesa per dilluns, això no va. Aquest matí, a TV3 han connectat amb una passatgera que era en un tren aturat a l’altura d’Hostalric des de feia una hora, sense que li donessin cap solució. 

Això no va. No va, i és al·lucinant que qui hagi donat la cara aquest matí hagi estat Pere Macías, el comissionat per al traspàs integral de Rodalies. A la consellera no l’hem vist, potser perquè ja la veurem a la sortida del consell executiu, però tampoc no són gens de donar explicacions els responsables de Renfe i Adif, que són els causants dels caos.   

El govern d’Illa està sent arrossegat per la incompetència històrica de Renfe i Adif i la desinversió crònica de l’Estat, que ara s’està pal·liant a correcuita. Si Illa venia a pacificar la província, està aconseguint tot el contrari. Renfe i Adif estan aconseguint recordar cada matí, cada hora, a cada retard i a cada autobús, que a Espanya la mobilitat dels catalans li importa molt poc. Si el Govern no vol veure’s arrossegat pel descrèdit de Renfe i Adif, ha de trencar-hi.

Ja no és una qüestió de lideratge, només. No dubto ni de les hores que hi posa Sílvia Paneque ni del coneixement de Pere Macías, i potser d’alguns dels enginyers responsables d’Adif i Renfe a Catalunya. Però la governança no els deixa avançar. La Generalitat no mana. La Generalitat no mana, o mana poc, ni amb traspàs ni sense traspàs. Es fa el que diuen els maquinistes al ritme que marquen Renfe i Adif i l'execució de les inversions de l’Estat. Estar al seu costat, com fa el Govern, és posar-se al costat dels que cronifiquen els problemes amb l’argument que cal salvar el soldat Sánchez i el bàlsam post-Procés anomenat Illa.

Ens diuen que hem d’entendre que les solucions no són ràpides. Però n’hi ha que sí, que són ràpides: compensacions extraordinàries. L’economia catalana, les empreses i els treballadors perjudicats pel caos de Renfe i Adif han de ser compensats. Aquesta hauria de ser una reclamació del país, i del govern d’Illa si no vol que el descrèdit de Renfe i Adif es carregui el seu projecte de “pacificació”.

Bon dia.