L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més català: els que hi treballen i els que incendien'

Avui a les quatre de la tarda hi ha una reunió molt important a París. El president francès, Emmanuel Macron, ha convocat d’urgència a l’Elisi els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Polònia i Dinamarca, a més de la presidenta del Comissió Europea i del secretari general de l’OTAN, per veure quina resposta dona Europa a l’anunci dels Estats Units d'obrir converses de pau a Ucraïna sense Ucraïna i sense Europa: serien unes converses Trump-Putin a l'Aràbia Saudita. La reunió d’avui s’ha convocat després del discurs que divendres va pronunciar a Múnic el vicepresident dels EUA, J.D. Vance, que va deixar els governs europeus en estat de xoc perquè va afirmar que el problema d’Europa no eren Rússia ni la Xina, sinó la falta de coratge dels governs europeus davant la immigració i la defensa dels valors tradicionals, exactament el mateix que diuen els partits d’ultradreta. 

Cal entendre, doncs, que el món ha entrat en una nova era en què els EUA de Trump trenquen la relació que fins ara mantenien amb Europa i que venia des de la Segona Guerra Mundial, la qual cosa pot incloure la retirada de tropes, sobretot d'Alemanya, on hi ha 35.000 militars nord-americans. La Rússia de Putin pot veure ara com els països a la seva frontera de l'est, l’Europa Occidental, són més dèbils militarment, mentre que Trump no amaga que cobeja els minerals del subsol necessaris per a la fabricació de la tecnologia digital, bateries, equipament militar, etc., tant si són a Ucraïna com a Groenlàndia. Els efectes de tot plegat per la part que ens toca? Espanya anirà destinant cada vegada més diners del seu pressupost a despeses militars. Més canons i menys mantega.

I com que tot està connectat, no els estranyi que ajunti dues notícia del dia al costat d’aquesta. L’Ajuntament de Barcelona ha publicat unes dades del padró que diuen que només un 46% dels empadronats a Barcelona hi hem nascut. Els barcelonins de naixement som minoria a Barcelona. Des de l’any 2000, la xifra de barcelonins nascuts fora d’Espanya s’ha multiplicat per set i un de cada quatre ja té nacionalitat estrangera. 

En aquest canvi de cares i costums, en aquesta nova presència del castellà de Sud-amèrica als nostres carrers, hi pesca la ultradreta, que no té cap solució i només assenyala enemics. 

Per això és important la campanya que avui ha presentat Òmnium Cultural, amb el títol “Volem més català!” Perquè, com saben, hi ha molta gent que el vol aprendre i poques places per estudiar-lo.

Al costat dels que volen incendiar la convivència per guanyar vots, hi ha qui treballa per guanyar parlants de català.

Bon dia.