L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Minoria nacional'

Hola, com estan?

Avui fa tres mesos de les eleccions i Espanya continua sense govern, davant la qual cosa hi ha dues línies, que deia Acebes. Fer com el PP i esquinçar-se les vestidures perquè no hi ha govern per culpa de Perro Sanxe i els independentistes o preguntar-se per què no hi ha govern, és a dir, per què costa tant arribar a un acord i podem estar així, esperant l’hora del part, cinc setmanes més.

No hi ha govern perquè venim de l’1 d’Octubre, que s’ha pagat amb presos i exiliats, i venim de l’1 d’Octubre perquè venim d’un conflicte no resolt, que és el reconeixement de la realitat plurinacional d’Espanya. Sempre surt la qüestió, i com que, si hi ha sort, és a dir, si hi ha una conjuntura favorable, se soluciona parcialment, el problema reapareix com una taca d’humitat a la paret.

Ahir La Vanguardia va explicar que PSOE i Junts treballen en un possible reconeixement de Catalunya com a minoria nacional.

Segur que els sona el terme, perquè fa pocs anys, l’ONU va emetre un informe en què considera que Catalunya i el País Basc eren minories nacionals que calia tractar com a tals, sobretot en la llengua, allò que és gairebé impossible, de tenir garantit el dret de fer servir el català sempre en l’administració de justícia. L’informe també considerava  que la preeminència constitucional del castellà és negativa perquè arracona les altres llengües. A part que “minoria nacional” és un terme reconegut per les lleis de la Unió Europea.

O sigui que el reconeixement de minoria nacional podria tenir efectes molt positius, sobretot, lingüístics. Si és aquest el camí del “compromís històric” que va reclamar Puigdemont, està per veure. Perquè mirin la paradoxa: Junts sempre ha dit que vol cobrar per avançat. I certament, ja es pot parlar en català al Congrés i Junts té grup parlamentari propi. I han tret l'independentisme de la llista d’organitzacions terroristes. Però el català encara no és oficial a Europa i tothom sap que, en cas d’acord, l’amnistia encara no serà una llei, sinó una promesa, perquè no hi haurà hagut temps de redactar-la i aprovar-la. I del referèndum no cal que en parlem. O sigui, l’acord serà un acte de fe. 

Per cert, ahir li van preguntar a Salvador Illa per això de la minoria nacional. I en la seva línia habitual d’autonomisme ben entès, va dir que es quedava amb el que deia la Constitució (que parla de nacionalitats) i de l’Estatut, que parla de nació al preàmbul i de manera gairebé vergonyant. I aleshores va dir que ell estava per les coses que feien progressar el país. Doncs haurem d’agafar Salvador Illa per la paraula: ajudarà al traspàs de Rodalies (amb dotació econòmica) i a la millora del finançament?  Perquè això sí que faria progressar el país.

Bon dia.