L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Montoro o l'insult a la intel·ligència'

Començaré pel final: la democràcia, malgrat les seves evidents limitacions, continua sent el sistema de govern que tracta les persones amb més dignitat. I a partir d’aquí, parlem d’alguns abusos del sistema que el fan desesperant. 

Per exemple, quan tothom té clar qui és M. Rajoy i M. Rajoy continua llegint El Marca des del seu despatx de registrador de la propietat. 

Per exemple, l’operació Catalunya. La connivència de diners públics de la policia destinats a la fabricació de proves falses contra adversaris polítics amb coneixement del govern i difoses per mitjans de comunicació d'afinitat ideològica és una evidència. I malgrat l’evidència, la justícia espanyola no investiga la trama. Per la comissió del Congrés han passat Rajoy, Fernández Díaz, Cospedal, Sánchez Camacho. Aquests tres gravats per Villarejo i ells res, que no hi havia trama policial, que no hi havia operació Catalunya. Ahir Montoro, que va demostrar o que ha perdut facultats o tot se li'n refot, o totes dues coses alhora. 

Montoro: “Però sí que hi ha polítics a Catalunya que no tenen per què preocupar-se perquè tenen uns comptes abundants, de milions d’euros, en un país veí. A Andorra. I n’hi ha d’altres que dius «ho tinc a un altre lloc…» I per què? Perquè això de la política és molt exigent, molt dur, i ves a saber! Ho tenen sense declarar per no pagar impostos a Espanya, que no és el territori on exerceixen la seva activitat, pel que sembla…”

Polítics catalans tenen diners a Andorra. I ja està. Se senten impunes. Fan com l'advocat de Trump, que li va ensenyar les tres regles. Número u: ataca, ataca, ataca. Número dos: no admetis res i nega-ho tot. I número tres: no importa el que passi, declara't guanyador i no admetis mai la derrota. 

Mentir, sistemàticament com al País Valencià. 

Ahir, davant el jutge, la delegada del govern espanyol va declarar que el dia de la riuada va oferir el desplegament de l'exèrcit a quarts de dues del migdia. No només no es va desplegar, sinó que el govern valencià va enviar l’SMS d’alerta als mòbils a les vuit del vespre tocades, quan ja havien mort la majoria de les 227 víctimes. No és aquesta la prova de la irresponsabilitat d'un govern? I això ho veu tothom i ho sap tothom, i aquest president indigne que és Carlos Mazón continua al capdavant de la Generalitat. I això destrueix la confiança en el sistema. 

No estem demanant judicis sumaríssims ni justícia popular. Però la separació de poders a Espanya no és ni de bon tros la que caldria. Les mentides són constants. Per exemple:

Catalunya és a la cua en l’execució dels pressupostos de l’Estat. Durant els primers sis mesos del 2024, només es va gastar un 20% del previst. A Madrid, el 57%.

És veritat que el 2024 l'Estat ha invertit més a Catalunya que el 2023, però l’execució continua sent penosa, cosa que ens porta a l’exasperació de sempre: en aquestes condicions, té molt mèrit que Catalunya continuï exportant una quarta part de tot el que exporta Espanya i representi al voltant del 20% del PIB. Els jocs de mans, les mitges veritats, la barra còsmica, la supèrbia... ataquen més la democràcia que la ultradreta. 

Bon dia.