L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pujol no està per declarar'
Però és que, probablement, no hauria ni de declarar: no hi sent bé, la seva comprensió depèn dels dies i li costa concentra-se en una conversa o un text. Hi toca? És perfectament conscient de la seva situació personal i familiar, però un judici no és una conversa de cafè, ni tan sols una participació en un acte públic: és un acte amb conseqüències jurídiques en què un sí o un no poden decantar una innocència o una culpabilitat
La trobada Sánchez-Merz d’ahir al vespre a la Moncloa va anar exactament com els vam explicar ahir al matí en aquesta anàlisi:
Sobre la taula, Gaza i el català a la UE. Cap acord en cap de les dues carpetes. Alemanya no parla de genocidi perquè està atrapada en la seva culpabilitat històrica per l’extermini nazi dels jueus. I pel que fa al català, el canceller és de la família del PP. I el PP, Dolors Montserrat, treballa incansablement perquè el català no sigui oficial, perquè Sánchez ensopegui amb Junts, que és el partit que va acabar decidint la seva investidura. Sánchez va explicar-ho així:
"Sobre les llengües cooficials, efectivament he tingut l'ocasió de traslladar al canceller alemany quina és la posició del govern d'Espanya. És pública, és notòria, ho he explicat moltes vegades a la premsa espanyola. I efectivament exigeix unanimitat. Fa 40 anys que esperem aquest moment, i espero que ho puguem aconseguir en un futur no gaire llunyà."
Merz va posar-hi futurisme: va dir que la intel·ligència artificial acabarà amb la necessitat de traductors i que tothom podrà parlar en la llengua que vulgui i l'altre el sentirà en la seva. Sí, però això no és obstacle perquè una llengua sigui declarada oficial o no.
La reunió entre els caps de l'executiu espanyol i alemany ha coincidit en el temps amb les reunions del PSOE amb Junts a Ginebra. Notin que sovint no sabíem que s’estaven reunint. Aquest cop algú ho ha filtrat, probablement el cantó socialista, perquè se sàpiga que parlen amb Junts. Els acords no s’acaben de complir (amnistia, català a Europa, traspàs de les competències en immigració) i Junts haurà de fer un pensament, atrapat, això sí, perquè amb el PP i Vox tot podria ser pitjor que no pas amb Sánchez.
Finalment, aquest matí els fills de Jordi Pujol han demanat al jutge que el seu pare no hagi d’anar a Madrid a declarar al judici contra la família, que ha de començar el 24 de novembre i ha de durar sis mesos, fins al 14 de maig del 2026 en diferents dates.
Esclar que Pujol no hi pot anar. Té 95 i té la mobilitat molt afectada.
Però és que, probablement, no hauria ni de declarar: no hi sent bé, la seva comprensió depèn dels dies i li costa concentrar-se en una conversa o un text. Hi toca? És perfectament conscient de la seva situació personal i familiar, però un judici no és una conversa de cafè, ni tan sols una participació en un acte públic: és un acte amb conseqüències jurídiques en què un sí o un no poden decantar una innocència o una culpabilitat.
Bon dia.
