L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Torna la senyera'

A 48 hores de la Diada, l’estat del món, sobretot la massacre israeliana a Gaza, domina l’actualitat. Aquesta matinada, la Flotilla ha denunciat un atac amb drons a una de les seves principals embarcacions, atracada a Tunísia. Aquest és el moment. El presumpte atac hauria causat un incendi, però ningú no ha pres mal.

El que ha causat alguna cosa més que un incendi diplomàtic ha estat l’anunci d’ahir de Pedro Sánchez pel qual Espanya embarga la venda d’armes a Israel i prohibeix donar-li suport logístic. Al ministre israelià d’Exteriors li va faltar temps per qualificar Sánchez de “corrupte i antisemita”, alhora que se’n reia una mica, de les mesures, recordant que a Israel no l'afebleix gens que Espanya embargui la venda d’armes i que, en canvi, la seguretat d’Espanya depèn molt més de la tecnologia israeliana (com, per cert, vam veure amb el sistema d’espionatge telefònic Pegasus). Amb independència de les simpaties per palestins o israelians, Sánchez ha llegit l’estat d’ànim general i ha donat una resposta (relativament còmoda, tenint en compte el pes internacional d’Espanya) al comentari angoixat que fa tothom: com és que ningú no hi fa res? Per cert, que la massacre anirà a més: l'exèrcit israelià ha ordenat aquest matí als residents de Ciutat de Gaza que evacuïn el centre urbà abans d'una nova ofensiva per prendre'n el control. Netanyahu s’hi ha adreçat directament: "Als residents de Gaza: aprofiteu aquesta oportunitat i escolteu-me atentament. Us hem avisat. Sortiu d'allà!".

Amb aquest estat del món, amb el govern de França caigut (ja han caigut tres primers ministres en poc més d’un any, des de les últimes eleccions) a causa del dèficit públic, els nostres problemes són més modestos i vells, com ara el finançament (i, per tant, els serveis públics) o Rodalies, o l'habitatge, o que els més ben formats marxin a treballar a fora. Aquest és el problema, que passen els anys i no es resolen els desafiaments del país ni amb la recepta extraforta d’independència ni amb la més suau d’autonomisme ben entès. 

Sobre això últim va l’article que avui publiquem firmat per Jaume Collboni, alcalde de Barcelona. Resulta que demà passat s’estrenarà al parc de la Ciutadella, davant del Parlament, un pal de 25 metres d'alçada des d'on onejarà una bandera de 54 metres quadrats. La iniciativa la va impulsar el president del Parlament, Josep Rull. La idea és hissar la bandera cada any com a inici dels actes de la Diada.

Doncs bé, diu Collboni que se suma amb entusiasme a l’acte i que “ara que Catalunya ha iniciat una nova etapa política de normalització i retrobament cívic, cal posar en valor la senyera com a símbol d’unió”. La referència implícita a l’estelada com a símbol només d’una part dels catalans és òbvia, però explica on som: pujant una vegada i una altra la muntanya, com si fóssim Sísif.

Bon dia.