L'anàlisi de l'Antoni Bassas: "Jaume Giró, una renúncia simptomàtica"

Notícia de matinada a la vida política catalana: Jaume Giró ha renunciat al seu escó de diputat i al seu lloc a l’executiva nacional de Junts. Aquest és el comunicat redactat aquesta nit, després que s’hagi produït una filtració.

La renúncia de Giró és simptomàtica d’un estat de les coses. Recordin: Giró havia arribat a ser director general de la Fundació La Caixa, després d’haver passat per Gas Natural, Repsol, Petrocat i Petronor, entre altres empreses. 

Per això, quan va entrar com a conseller d’Economia al govern de coalició Esquerra-Junts presidit per Aragonès, Junts va presumir de poder pescar en aigües de l’Íbex i del món dels negocis. Era el maig del 2021. Però un any després, l’octubre del 2022, Giró va deixar de ser conseller perquè Junts va trencar el govern de coalició. Allà es van esquerdar les relacions entre Giró i el partit. Giró estava en contra de marxar, per allò que Junts no renunciés a cap quota de poder ni d’influència. Fins i tot, quan el juny del 2022, Puigdemont li havia ofert de ser candidat a l’alcaldia de Barcelona, li va demanar una setmana per pensar-s’ho, al final de la qual va concloure que no li semblava bé deixar la conselleria d’Hisenda per ser candidat. Avui, al plegar, ha afirmat: "Les orientacions actuals del partit no coincideixen amb la meva manera d’entendre la política que crec que avui necessita el país". I també: "La política és, massa sovint, excessivament tàctica. Es prioritzen els interessos de partit per damunt dels del país, i això dificulta la col·laboració entre les forces principals i, de retruc, el benestar i el progrés del país".

Certament, un alt executiu de la privada pateix a la política, perquè es funciona a altres velocitats i amb altres obediències. De fet, a Giró ja li va passar en el seu pas fugaç per la candidatura de Joan Laporta a la presidència del Barça, de qui no va acceptar la manera personalíssima de gestionar la qüestió dels avals, però la sortida de Giró és simptomàtica, dèiem, de la situació delicada d’un partit que té més alcaldes que cap altre o que condiciona la política espanyola però que té el líder a l’exili, veu fuga de vots cap a Aliança i no acaba de definir una política de pactes, que és el que Giró voldria, sobre tot pensant que quan hi hagi eleccions Junts hauria de poder pactar amb algú al Parlament. Parlant de Junts, avui expliquem que en la reunió d’ahir a Bèlgica de la direcció de Junts, Puigdemont va explicar que li havia dit a Illa que la situació de Sánchez era crítica i que aquesta tardor hauran de decidir si li treuen el suport, que ja és una mena de cançó de l’enfadós.

I acabem amb les imatges d’una protesta: la que es va produir ahir a Bilbao contra la presència de l’equip Israel-Tech a la Vuelta, i que va obligar a suspendre el final d’etapa. Les protestes continuaran, i en una prova ciclista en ruta són difícils d’aturar, perquè no estem parlant de controlar l’accés a un pavelló sinó de segellar un recorregut de centenars de quilòmetres. Però la Vuelta diu que no pot expulsar l’equip Israel-Tech perquè seria castigada per l'organisme internacional de què depèn. Per tant, si l’equip israelià no decideix plegar els problemes continuaran. Toni Padilla ho explica molt bé en aquesta pàgina: l’equip és ple de corredors de diverses nacionalitats, no és una selecció nacional, per dir-ho així, sinó un equip comercial dirigit per un empresari que viu a Tel-Aviv, finançador del partit de Netanyahu. 

El debat no és nou: ¿els esportistes han de pagar una protesta política? Recordin que vam discutir sobre si s’havien de suspendre les actuacions de concertistes russos quan Rússia va envair Ucraïna, per exemple.

El problema és que, si bé contra Rússia els governs van jugar fort amb sancions i exclusions, contra Israel no passa el mateix. I no es pot esperar que, després de veure una massacre diàriament als mitjans i a les xarxes, la gent no protesti allà on pugui, i una prova ciclista és ideal a aquests efectes. Totes les protestes tenen un aprofitament polític local, però la indignació humana per la massacre del govern d’Israel a Gaza és genuïna. I a Bilbao ha esclatat, com ja va començar a esclatar a Catalunya quan l’equip israelià va passar per les nostres carreteres.

Bon dia