This browser does not support the video element.
Ahir al vespre, Carles Puigdemont es va cobrar una factura important. Tal com els vam explicar ahir, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó (a ell, a Comín i a Ponsatí) i va establir que el Parlament Europeu els va deixar sense la immunitat parlamentària amb manifesta parcialitat. La sentència estableix que el ponent encarregat d’instruir el suplicatori del Suprem va ser un eurodiputat búlgar del mateix grup polític que Vox, partit que va ser acusació particular en el judici del Procés. Aquest personatge va participar en un acte sota el títol Cataluña es España en què es va cridar “Puigdemont a prisión”. El que va passar ahir no passa gaire sovint, perquè el tribunal ha esmenat la plana al Parlament Europeu i al Tribunal General de la Unió Europea i els ha dit que facin el favor de fer les coses correctament. El president a l’exili ho va celebrar així:
“Una decisió d'una gran transcendència perquè, en primer lloc, revoca la decisió, la sentència, i amb una contundència insòlita, del Tribunal General. Però, en segon lloc, i sobretot, perquè és una plantofada molt dura al Parlament Europeu, que ha vist com se li han anul·lat unes immunitats perquè estaven viciades. Es van aixecar les immunitats de tres eurodiputats amb una clara falta d'imparcialitat i, per tant, en un procés políticament viciat”.
Aquesta decisió no té a veure amb l'amnistia que encara estem esperant que s’acabi d’aplicar, i per tant no influeix jurídicament en l'aixecament de l’ordre de detenció a Espanya que depèn d’Europa, del Constitucional i finalment del Suprem, però políticament reforça Puigdemont. Quan tornarà?
El Constitucional espera que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre l’amnistia, i sembla que això serà a l’abril. Veig complicat que Puigdemont pugui tornar abans de l’estiu, però estem en un terreny incert.
Mentrestant augmenta l’estatura internacional de Sánchez, que continua enfrontant-se als que qualifica de “tecnooligarques”, i a Trump sense citar-lo.
Aquí tenen l’article que va escriure al New York Times, en què contraposa la seva recent regularització d’immigrants a les batudes de la policia de Trump a Minneapolis. Recordin que l’ARA té un acord amb el New York Times, pel qual tenim l'exclusiva de la traducció al català dels seus continguts.
I Rodalies? La consellera Paneque va anunciar ahir al Parlament que el servei (per dir-ho generosament) serà de franc fins a la restitució completa del sistema. Doncs serà de franc uns quants mesos. Mentrestant, ja s’ha reobert el famós túnel de Rubí i l’AP-7 es podria reobrir la setmana que ve. El túnel de Rubí és el de les mercaderies del port de Barcelona. Conscient de la seva importància, i com que el ministre sap que cal comunicar, ahir va penjar aquest vídeo, amb una càmera a la màquina del tren entrant a Rubí. Per acabar els avisos i comunicats, el viatge en tren entre Barcelona i Madrid durarà 25 minuts més fins al desembre.
Amb un panorama així, demà hi hauria d’haver mig país manifestant-se a Barcelona, com el 2007. Tant de bo. Però han passat divuit anys. És entendridor comprovar que el manifest de convocatòria de la gran manifestació del 2007 demanava el traspàs a la Generalitat de la xarxa de transport i infraestructures, la recaptació i gestió dels impostos a Catalunya i la publicació de les balances fiscals. Tornem a ser al mateix lloc, a la casella de sortida del Monopoli, després de passar per la presó. Que els partits reflexionin sobre per què no hi ha ni la unitat necessària perquè hi hagi una sola manifestació.
Bon dia.