Les altes temperatures ajuden a disparar la plaga de la processionària

BarcelonaUna plaga excepcional

Des de fa setmanes que es fa més evident que mai la presència massiva de les bosses de la processionària ('Thaumetopoea pityocampa') damunt dels pins a diversos sectors del país. L'afectació d'aquests insectes defoliadors és especialment destacable a les comarques del Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès, per bé que també hi ha d'altres comarques amb molta afectació com és el cas del Berguedà o el Moianès entre d'altres.

Jorge Heras és el Cap de la Secció de Planificació de la Direcció General de Forests de la Generalitat de Catalunya. Segons Heras "el proppassat l'afectació ja va ser extraordinària i enguany també ho està sent".

El cicle de la processionària

La processionària és una plaga que s'identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls sedosos blancs a les branques dels pins o els cedres, per àrees desproveïdes de fulles al seu entorn, i sovint per la presència de processons d'erugues que ens causen molestos efectes urticants si les toquem o ens hi acostem massa. Prefereix espècies de pins com la pinassa, el pi roig, però també altres espècies exòtiques de pi.

Les bosses es fan especialment visibles a la tardor, quan s'acosta el fred, i contenen al seu interior les erugues de la processionària. De nit en solen sortir per tal d'alimentar-se de les acícules de pi (les fulles o agulles) de l'entorn més pròxim, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen. La pèrdua massiva de fulles però no sol matar l'arbre, que sol recuperar-se a la primavera següent.

Al final de l'hivern les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l'objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll -on fan la crisalidació- i donen lloc a noves papallones normalment a l'estiu, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.

Les papallones neixen a l'estació càlida i, al cap de pocs dies, les femelles posen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Un mes més tard neixen les noves erugues que s'alimentaran de les agulles dels pins, formaran noves bosses de pèls sedosos, i repetiran el cicle.

Les causes de l'expansió d'aquest any

La proliferació de la processionària està relacionada amb l'evolució de les temperatures, especialment si són més altes de l'habitual.

L'hivern passat va ser poc rigorós en general, la primavera també va ser càlida i l'estiu va venir acompanyat d'una onada de calor intensa i persistent durant el juliol. La tardor, tot i que va començar amb temperatures properes a les habituals. o fins i tot més baixes, des de fa setmanes que ens està aportant temperatures atípicament altes per a l'època de l'any.

Segons Heras "més que les temperatures elevades de l'estiu, són les de l'hivern, i sobretot les de la tardor, les que determinen la mortalitat i, per tant, la proliferació d'aquesta plaga".

L'arribada sobtada d'un episodi de fred, amb glaçades després de setmanes de bonança podria ajudar a la mort i reducció de part de la plaga. Jorge Heras matisa que "tot i que en aquest cas i en gran mesura sí que podria passar, a les àrees on les erugues estan més ben desenvolupades i les bosses ja estan ben formades (a les zones més fredes del país), la baixa temperatura ja no les afectaria tant".

Malauradament els mapes del temps continuen indicant-nos que l'anticicló afavorirà l'ambient càlid i temperat com a mínim una setmana més. Els mapes estacionals insinuen un hivern poc fred, amb temperatures que podrien ser superiors a les habituals a tot el continent europeu.

Mesures d'actuació

Per bé que la processionària té diversos enemics naturals com els ocells insectívors o alguns insectes que ataquen les postes o les erugues, sovint, tal i com està passant actualment, no n'hi ha prou per mantenir-la a ratlla.

Enguany el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està duent a terme una campanya de control aeri però només es pot actuar sobre una part molt petita de les zones més afectades. A mitjà i llarg termini, a més dels tractaments fitosanitaris, "cal potenciar encara més una gestió forestal activa que augmenti la resistència i resiliència dels ecosistemes forestals davant les plagues".