Menús centenaris per testimoniar la història de la ciutat
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona exposa un recull de cartes de restaurants datades entre el 1880 i el 1980
BarcelonaFins fa pocs anys anar en un restaurant a menjar era un hàbit reservat exclusivament a l’aristocràcia. Al final del segle XIX aquest costum es va democratitzar i es va ampliar a les classes burgeses i populars.
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) exhibeix al vestíbul un centenar de cartes recollides entre els anys 1880 i 1980 en diversos establiments gastronòmics, que composen l’exposició Menjar a Barcelona. Una mostra de menús de l’Arxiu (1880-1980). Els exemplars, escollits entre un total de 2.500, mostren cent anys d’història de la ciutat a través del menjar.
“En aquests documents efímers hi van destinar recursos i tècniques costoses, tot i ser tiratges molt reduïts. Per tant, era quelcom important en la seva època, i és bo que ara també ho conservem”, explica Santi Barjau, comissari de l’exposició.
En la mostra es poden veure les primeres cartes escrites en francès, llavors l’idioma de moda de l’haute cuisine, i també hi destaca el primer restaurant xinès que es va instal·lar a la ciutat, l’any 1959. Els personatges emblemàtics de l’època, com polítics, escriptors o periodistes, també van deixar una empremta en els documents a través de les seves firmes: és el cas de Puig i Cadafalch o de Francesc Cambó.
Una de les cartes exposades conté el menú del banquet celebrat el 1947 en honor d’Eva Perón, amb la disposició dels comensals al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
El capítol més fosc de la història recent del país, la Guerra Civil Espanyola, també marca un abans i un després en el disseny dels menús: “En aquest menú fet en plena guerra, l’any 1937, hi ha molts plats guixats. No sabem si és perquè era el plat del dia o perquè no tenien més menjar”, explica el comissari de l’exposició mentre mostra un altre exemplar amb la insígnia de Franco, ja en l’època de la dictadura.
La part més amable de la mostra inclou cartes de formes i materials originals. També n’hi destaquen d’altres de fetes per artistes reconeguts de l’època, com Rusiñol o Utrillo, que van il·lustrar a mà aquests documents tan característics i els van convertir en peces úniques.
