Publicitat
Publicitat

La Sindicatura de Greuges de Barcelona, defensora dels drets fonamentals dels ciutadans

“Volem arribar a tothom que se senti agreujat en els seus drets perquè ningú no pugui quedar mai en indefensió davant l’Ajuntament de Barcelona”, afirma la síndica, Assumpció Vilà

Són uns quants els ciutadans que tenen la sensació de trobar-se indefensos davant l’administració. A Barcelona hi ha una figura per evitar que això passi. Qualsevol persona que consideri que l’Ajuntament de Barcelona impedeix o dificulta l’exercici dels seus drets de ciutadania pot presentar una queixa a la Síndica de Greuges de Barcelona, una figura relativament poc coneguda que fa una feina tan discreta com eficaç per defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans en una multitud d’aspectes relacionats amb la vida diària i que tenen a veure amb els serveis municipals: seguretat ciutadana, transports, neteja, paisatge urbà, serveis socials, habitatge, escolarització, prestacions de la llei de dependència, salut ambiental, Guàrdia Urbana, cementiris, llicències d’activitat econòmica, tributs, civisme, participació, immigració, oci i lleure, assignació equitativa de recursos, urbanisme, etc.

Actuació confidencial

Es tracta d’una figura que s’ha anat estenent a diversos municipis de Catalunya i que a la capital del país ha esdevingut imprescindible. “Volem arribar a tothom que se senti agreujat en els seus drets perquè ningú pugui quedar mai en indefensió davant l’Ajuntament de Barcelona”, afirma Assumpció Vilà, l’actual Síndica de Greuges de Barcelona. L’actuació de la síndica sempre és confidencial. Les dades que presenta una persona quan formula una queixa són reservades, menys en els casos en què hi hagi una renúncia expressa per part del reclamant.

L’any passat la Sindicatura de Greuges de la ciutat va portar a terme 3.344 actuacions, 1.609 de les quals van ser tramitacions de queixes, i 1.735, consultes i assessorament general, segons l’informe anual.

La temàtica de les queixes és diversa. Un total de 384 corresponen a temes relacionats amb habitatge i dignitat, urbanisme i ciutat i medi ambient; 364 tenen a veure amb transport públic i circulació, llibertat cívica i seguretat ciutadana, accessibilitat i mobilitat i ús i manteniment de l’espai públic. Altres queixes, un total de 442, estan relacionades amb l’administració pública: atenció al públic i participació ciutadana, procediments administratius, activitat econòmica, hisenda pública i accés a la funció pública. Finalment, 280 tramitacions tenen a veure amb serveis socials, ciutadania, veïnatge i immigració, salut, educació i esport.

Pel que fa a l’habitatge, les queixes se centren en les dificultats per accedir a un habitatge digne amb un lloguer accessible. L’informe constata, amb tot, una disminució de les queixes quant a l’adjudicació d’habitatges d’emergència en casos de desnonaments, principalment gràcies a la millora de l’actuació i la resposta de l’administració municipal.

Les reclamacions en matèria de transport públic i circulació estan relacionades amb l’ús de la xarxa de transport públic, el tracte ofert pel seu personal i problemes derivats de l’ús dels bitllets i títols de transport. El sistema de transport públic individual amb bicicleta, Bicing, també genera queixes, especialment amb relació a la devolució de la bicicleta i la responsabilitat en cas d’accident. Amb tot, tal com ha passat en els darrers anys, la gran quantitat de reclamacions en aquest capítol tenen a veure amb la circulació i l’estacionament de vehicles, la potestat sancionadora de l’administració i l’ús de la grua municipal.

Mesures i recomanacions

La tramitació de llicències per a activitats econòmiques -en especial quan es tracta de pisos i instal·lacions turístics-, les gestions administratives fetes de forma digital, la cura de persones en situació de dependència i l’atenció a menors d’edat estrangers indocumentats i no acompanyats de persones adultes responsables es troben també entre els problemes que van generar queixes de la ciutadania i que van ser tramitats per la síndica.

En presentar l’informe corresponent al 2016, la síndica de Greuges de Barcelona, Assumpció Vilà, va formular una sèrie de recomanacions als responsables polítics. Així, per exemple, tot i que no dubta de l’eficàcia del Pla de l’Habitatge, va advertir que encara falta planificar l’assoliment d’alguns objectius i que cal la implicació de la Generalitat de Catalunya i l’Estat. En relació amb les llicències d’ús turístic, va demanar que la seva concessió sigui personal i intransferible i temporal. La síndica reclama coratge i consens per reduir la contaminació i garantir un medi ambient de qualitat. També reclama reforçar el personal de la Guàrdia Urbana, més actuacions per atendre les persones sense llar i afrontar el problema de la venda ambulant i reformar l’ordenança de convivència creant un observatori de la convivència dins el Consell de Ciutat.

QUATRE PREGUNTES SOBRE LA SINDICATURA DE GREUGES

Qui pot presentar una queixa a la Sindicatura?

Pot presentar una queixa qualsevol persona física o jurídica, veïna de Barcelona o que estigui de pas per la ciutat, i hagi tingut un problema amb els serveis municipals, amb independència de la seva nacionalitat, edat i situació legal.

Quan pot intervenir la Sindicatura de Greuges?

La Sindicatura pot intervenir per sol·licitud dels ciutadans i ciutadanes o dels col·lectius que manifestin queixes o problemes amb l’administració municipal o amb un servei en què l’Ajuntament tingui participació. Pot intervenir també, per iniciativa pròpia, quan entengui que l’administració municipal pot haver vulnerat, directament o indirectament, els drets constitucionals de les persones.

Com actua la Sindicatura de Greuges?

La Sindicatura de Greuges de Barcelona exerceix les seves funcions amb independència i imparcialitat i, per tant, no rep instruccions de cap autoritat ni tampoc de cap càrrec municipal.

Per desenvolupar les seves funcions, la Sindiactura gaudeix de la col·laboració de tots els òrgans municipals, inclosos els organismes autònoms, les societats, les empreses, els consorcis, les entitats metropolitanes i les fundacions en què l’Ajuntament tingui participació.

La síndica actua per sol·licitud de qualsevol persona física o jurídica que presenti una queixa. També pot fer-ho d’ofici, és a dir, per iniciativa pròpia, quan consideri que cal emprendre alguna investigació en defensa dels drets de la ciutadania.

Les seves actuacions són gratuïtes i no cal l’assistència d’advocat ni procurador. Cal destacar que les decisions de la síndica no són vinculants, però fa dictàmens amb recomanacions que l’Ajuntament escolta i utilitza per esmenar situacions injustes.

La Sindicatura de Greuges de Barcelona és un bon recurs d’assessorament i de supervisió, però és una institució encara poc coneguda i poc utilitzada per la ciutadania, tot i que les actuacions van creixent cada any. L’any 2016 se’n van fer 3.344.

Quan es va crear la Sindicatura de Greuges de Barcelona?

L’Ajuntament de Barcelona va crear l’any 2003 aquesta oficina per defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania, especialment els drets i les llibertats emparats per la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, a la ciutat, i amb aquests objectius supervisa l’actuació municipal i atén les queixes de tota la ciutadania.

ELS PREUS DE LES FUNERÀRIES, OBJECTE D'INVESTIGACIÓ DE LA SÍNDICA

Una de les queixes recurrents que rep la Sindicatura de Greuges de Barcelona és la relacionada amb els serveis funeraris. S’hi adrecen per aquest tema tant ciutadans com associacions. Així, per exemple, una associació s’ha adreçat a la síndica de Barcelona posant de manifest que les empreses funeràries treuen profit de la situació emocional dels seus clients i acostumen a actuar amb manca de transparència i preus abusius. La síndica ha investigat en més d’una ocasió si les empreses que operen en aquest sector, que ofereixen un servei essencial en moments tristos i difícils per als qui els reben, donen un tracte objectiu. I ha confirmat que, efectivament, els preus són molt elevats: algunes de les factures a les quals ha tingut accés la síndica es mouen entre els 5.400 i els 9.900 euros per servei funerari.

A Barcelona, que la síndica en tingui constància, operen tres empreses de serveis funeraris, una de les quals, Serveis Funeraris de Barcelona SA, està participada en un 15% pel consistori.

Un dels temes que preocupen particularment l’associació que s’ha adreçat a la Sindicatura és que Serveis Funeraris de Barcelona SA, amb participació majoritària del grup Mémora, mantingui el mateix logotip que quan l’accionista majoritari de la societat era el consistori. En opinió del col·lectiu, aquest fet confon els consumidors, que pensen que estan contractant un servei públic de l’Ajuntament.

Sense tarifa ciutadana

Amb anterioritat, la defensora ja va recomanar al consistori de la ciutat reforçar les inspeccions per assegurar que s’informa bé als clients del catàleg dels serveis i les tarifes, i que es cerquin vies que permetin una obertura del mercat a altres operadors per poder influenciar sobre el cost i aconseguir una rebaixa del preu del servei.

En un informe del 2014, la síndica va fer constar que l’Autoritat Catalana de la Competència va anul·lar la tarifa ciutadana (un paquet bàsic de productes i serveis de qualitat amb un preu màxim invariable de 1.800 euros més IVA, segons el consistori) perquè la va considerar una pràctica contrària a la competència. En aquell moment, l’Ajuntament va informar a la síndica que es tractava d’una tarifa sense demanda, la qual cosa es podia interpretar, en opinió de Vilà, que la política informativa dels preus era insuficient.

Les empreses funeràries, en canvi, sí que mantenen serveis de beneficència i serveis subvencionats que es destinen a persones sense o amb escassos recursos econòmics, si s’acredita de manera adequada.

* PÀGINES D'INFORMACIÓ DE LA CIUTAT REALITZADES AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Més continguts de