#MWC2014, xifres d’un esdeveniment consolidat i reptes de futur

Quan fa tot just una setmana de la clausura de l'edició 2014 del Mobile World Congress és un bon moment per fer-ne balanç. D'una banda, subratllant les magnífiques xifres amb les que s'ha tancat la fira, que superen les que l'any passat ja eren unes marques de rècord. Però per altre cantó també posant de manifest alguns dels reptes que el congrés hauria d'encarar en un futur, si pot ser a partir de l'edició 2015.

El Mobile World Congress és un esdeveniment internacional que combina la major exposició mundial de la indústria de les telecomunicacions mòbils i un congrés especialitzat que reuneix alts càrrecs d'empreses del sector, responsables d'operadores, desenvolupadors d'aplicacions per a dispositius, proveïdors de continguts, fabricants de ginys i de complements i premsa especialitzada, entre molts d'altres actors que es faria feixuc tant de voler precisar com d'arribar enumerar en la seva totalitat. La meva perspectiva davant del MWC és la d'algú interessat en les noves tecnologies que integra un mitjà d'informació que se n'ocupa i que a més ha conegut la fira des de dins; es pot dir que l'he vist créixer, perquè n'he anat seguint cada any les novetats, he assistit en algun moment o altre a algun dels seus actes o a bona part d'alguna de les seves edicions i perquè en els seus dos primers exercicis a Barcelona, els anys 2006 i 2007, quan encara s'anomenava 3GSM World Congress, vaig treballar a Fira de Barcelona, en l'organització prèvia i en l'atenció i informació als visitants de la trobada.

El ressò del congrés és molt important a escala global, perquè durant els dies en els que té lloc és un dels focus d'atenció principals de la premsa de tot el món i se'n continua parlant fins i tot dies després que hagi tancat portes. A més, si fem cas de les xifres oficials, en el nostre àmbit geogràfic té un impacte majúscul, no només per la infinitat de notícies relacionades amb la telefonia mòbil que arriba a generar sinó per unes dades espectaculars que reflecteixen tant els mitjans com les institucions: al Mobile World Congress 2014 s'hi ha donat cita 3.500 consellers i representants de 145 estats, 1.800 expositors de 200 països i més de 75.000 congressistes; ha generat fins a 7.200 llocs de treball eventuals directes (1.200 informadors i personal de suport als estands, 1.800 conductors de limusines i 2.500 persones dels serveis de restauració). El MWC també beneficia professionals de diversos gremis de tot l'entorn, es calcula que ha aconseguit en el seu darrer exercici un impacte de 356 milions d'euros a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. I això sense comptar el benefici posterior del retorn d'algun d'aquests assistents per nous negocis o amb motiu de les seves vacances o de l'arribada de nous turistes que acudiran a la ciutat per l'interès que durant aquests dies ha concentrat Barcelona com a aparador d'un congrés tan concorregut i sobre el que s'ha parlat tant arreu.

És cert que l'esdeveniment arrossega multitud d'actors amb seu a d'altres indrets i que un cop la fira acaba tornen als seus enclavaments respectius habituals, però el MWC 2014 no ha estat només un punt de trobada per a tots ells, també és una plataforma excepcional per als professionals del nostre país, que amb els anys no han parat d'incrementar el seu nombre i de créixer en dimensions i projecció. Enguany hi han participat 91 empreses catalanes, 34 més que al Mobile World Congress 2013, cosa que suposa un salt considerable respecte de l'edició anterior.

Aquesta presència -hi havia empreses de desenvolupament d'aplicacions i videojocs, o de programari d'autenticació de documents d'identitat, entre moltes d'altres- compta amb un cert patrocini institucional: 53 de les empreses catalanes que hi havia al congrés s'han agrupat a l'Estand Catalonia, organitzat per la Generalitat de Catalunya, i més de la meitat del total han gaudit del suport municipal a través de Barcelona Activa -l'Agència de Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona, una empresa municipal que va néixer com a viver d'empreses i que s'ocupa d'acompanyar projectes, afavorir estratègies d'expansió, finançar la recerca, el desenvolupament i la innovació, dinamitzar el teixit empresarial, promoure la cooperació i facilitar l'ocupació.

Hem pogut constatar que en el congrés hi ha espais cada cop més grans dedicats a realitats que fa uns anys no ens imaginàvem de veure connectades als nostres dispositius mòbils, com els vehicles o les llars. És el que anomenem "internet de les coses". Tot fa preveure que cada cop hi haurà més mostres d'aquesta interconnectivitat sense fronteres i segurament hi haurà altres ginys i noves indústries que se sumaran a la domòtica i a l'automobilística, cosa que probablement afavorirà tant el creixement de la fira com l'expansió del seu interès a professionals d'àmbits que fins ara no hi han estat relacionats i no han fet acte de presència al congrés. L'auge de la wearable technology, amb nous ginys portables o de noves versions de dispositius convencionals que sempre hem dut al damunt, fa pensar que les companyies dedicades a la fabricació de complements o de roba de moda hi seran també cada cop més visibles.

Com va apuntar el meu company Pere Millet en el seu text de reflexions sobre el Mobile World Congress 2014, sembla que aquest ha estat un any de transició, tant pel que fa a la potència del maquinari com a la introducció d'innovacions. No hi hem vist gairebé res que no esperéssim de veure o que no haguéssim vist abans. En un congrés d'aquestes característiques, però, és important que les empreses s'atreveixin a donar a conèixer no ja aquells dispositius que immediatament després trauran a la venda sinó aquells projectes de futur en els que estan treballant i que només descobrirem a més llarg termini. Al cap i a la fi no hi ha d'haver millor lloc per fer-se una idea de com l'aplicació de les noves tecnologies millorarà properament la nostra vida.

Precisament per això em va agradar de poder provar un prototip de pantalla hàptica de Fujitsu. La percepció hàptica, que combina la percepció tàctil i cinestèsica, és la comprensió de la informació del nostre entorn a través del tacte actiu -és a dir que parlem d'un tipus de percepció analítica on la globalitat es construeix a partir dels detalls. Aquesta nova pantalla altera mitjançant ones electromagnètiques la nostra percepció de la seva superfície quan hi passem els dits. Al voltant del 2025 podrien començar-se a comercialitzar dispositius que facin ús d'aquesta tecnologia, per bé que encara no hi ha una idea clara per part dels seus responsables de quines implementacions podrien triomfar en un futur. Segons que ens van dir, la presència del prototip a la fira s'explica per la voluntat de la companyia de copsar la resposta de la gent que tingués ocasió de provar-la. Vaig poder explicar a un tècnic de Fujitsu que tinc una companya de carrera que ha fet la seva tesi doctoral sobre el paper de la percepció hàptica en l'ensenyament de l'art per a persones amb discapacitat visual; arran d'aquest comentari fins i tot ens van parlar de possibles aplicacions en museus. Al marge de si mai aquestes aplicacions s'acaben posant en pràctica trobo molt interessant que hi hagi empreses que aprofitin la fira per rebre el feedback dels visitants sobre les seves innovacions.

Fins aquí, malgrat l'apunt a propòsit de la necessitat que hi hagi una major exposició d'avenços en el congrés, tot plegat ha de ser motiu d'orgull. Però no voldria caure en el cofoisme, cal ser crítics sempre per poder seguir millorant. És saludable demanar-se en quins apartats cal perfeccionar o corregir, analitzar si hi ha res que s'estigui passant per alt i trobar maneres de fer que l'esdeveniment segueixi creixent en totes les seves facetes. Personalment, hi ha aspectes relacionats amb les tecnologies de les telecomunicacions mòbils que m'amoïnen, de les que no sé si el Mobile World Congress s'ha preocupat prou fins ara i sobre les que m'agradaria que es prestés especial atenció en el futur.

D'una banda, hi ha l'ecologia. Tot i que sembla que augmenta el reciclatge de mòbils vells en plantes especialitzades que en separen els residus contaminants i per molt que els sistemes de recollida s'han adequat a aquest tipus de materials, encara són molt pocs els terminals que es deixen de fer servir que no queden en un calaix o que no són llençats en llocs inadequats, cosa que d'una banda fa que no en puguin ser reaprofitats els components i de l'altra que hi hagi residus informàtics potencialment perillosos que contaminin el medi. Hi ha organitzacions no governamentals que organitzen campanyes per canalitzar totes aquestes deixalles i treure'n profit però seria molt important que en un esdeveniment com el Mobile World Congress s'insistís en la importància de la seva recuperació.

Convé recordar, a més, que al Congo hi ha el 80% dels recursos mundials de coltan, que de fet és la barreja de dos minerals clau en les noves tecnologies que es fan servir en multitud d'aparells de telecomunicacions -en telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, PDA, reproductors d'MP3, míssils, coets espacials, etcètera. Per extreure aquesta matèria es fa servir mà d'obra molt jove en unes condicions precàries, d'esclavatge, pràcticament; molts d'aquests treballadors explotats salvatgement moren a les mines perquè nosaltres puguem dur un telèfon intel·ligent a la butxaca... i d'això no sé si n'hem parlat gaire durant el Mobile World Congress 2014, dissortadament. No sembla que cridi l'atenció de les grans empreses del sector, cosa que pot tenir certa lògica per injust que sigui, però tampoc no és una qüestió per la que els mitjans d'informació ens haguem preocupat excessivament, i això ens ha de fer reflexionar.

Celebro que l'Institut Català d'Investigació Aplicada, Innovació i Creativitat Tecnològica (ARTIC) presentés durant el congrés una nova tecnologia que permet de recuperar dels mòbils que ja no emprem metalls imprescindibles per a la fabricació de nous dispositius -com l'or, el cobalt, el pal·ladi, l'indi o el liti- però penso que valdria la pena que en un futur i com més aviat millor proliferessin a la fira empreses centrades en la recuperació d'aquests i d'altres components de ginys tecnològics per a la seva posterior reutilització.

Potser empès en part per la influència de la fira, l'Ajuntament de Barcelona s'ha plantejat l'objectiu estratègic de convertir la ciutat en una smart city. Podríem dir que esdevenir una "ciutat intel·ligent" significa cercar solucions innovadores per aprofitar alhora les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, el capital social, el medi ambient i la dotació d'infraestructures físiques per afavorir la competitivitat de la ciutat en qüestió i el benestar dels seus ciutadans. En els darrers temps hi ha hagut notícies prometedores en aquest aspecte, com la introducció d'aplicacions com mWallet, que permet el pagament de transaccions i comerç electrònics, apparkB, per pagar directament l'estacionament del cotxe a les zones blaves i verdes sense haver de passar pel parquímetre, o vinculades al que designem amb el nom d'mHealth (la promoció de serveis personalitzats d'atenció sanitària a través de la tecnologia mòbil), com la presentació de Telèmac durant la celebració de la fira, un projecte a càrrec de l'Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat de l'Institut Català de la Salut, per al telemonitoratge de pacients crònics mitjançant dispositius mòbils. Però quin és el coneixement real que té el públic general d'aquests avenços? Potser es podria aprofitar el Mobile World Congress per donar-los a conèixer a tothom. Per això fóra bo que el congrés s'obrís encara més a la ciutadania, a través d'exposicions explicatives o de la proliferació d'espais com el Mobile World Centre -una iniciativa que reuneix capital públic i privat-, d'accés obert, en les que tothom que ho volgués pogués assabentar-se de com les noves tecnologies poden beneficiar-nos i de com estan transformant el nostre dia a dia de maneres que encara ni sospitem.

Quan parlem de tecnologia sovint passem per alt que el poder adquisitiu dels potencials consumidors és un factor determinant a l'hora de poder accedir o no a segons quins avenços, però hi ha empreses que miren de posicionar-se i trobar el seu nínxol de mercat amb productes tan atractius com econòmics. És el cas de Mozilla, que ha presentat Firefox OS, un sistema operatiu basat en HTML5 -les aplicacions estan penjades al núvol, cosa que permet fer ús d'un maquinari menys potent- i que potser ho té complicat per plantar cara a iOS i Android en països rics però que pot triomfar en mercats emergents. També és el cas de Wiko, una empresa d'origen francès que vam poder conèixer en una visita al seu estand, que ofereix terminals Android d'alta gamma, de disseny molt atractiu, amb grans prestacions i a un preu molt raonable. Segurament veurem en properes edicions productes com aquests, concebuts per arribar encara a més segments de població, cosa que cal valorar positivament.

Precisament, un dels convidats estel·lars d'aquest Mobile World Congress, Marck Zuckerberg, va cridar l'atenció sobre aquelles persones que encara no gaudeixen dels beneficis d'unes telecomunicacions avançades i va reclamar, en una conferència molt atapeïda i que va concentrar un gran seguiment en totes les pantalles del recinte firal, un internet barat -fins i tot gratuït- i universal. Una demanda que potser ha descol·locat les operadores però que, segons el cofundador i rostre més visible de la xarxa social Facebook, tindria la contrapartida que significaria multitud de noves possibilitats de negoci, un major abast de les comunicacions i fins i tot un augment de l'esperança de vida de la població global. Tot i que internet s'expandeix més lentament que no caldria esperar, en la mesura en què ho segueixi fent és previsible que augmentin també els avenços, els desafiaments i les possibilitats que brinden les telecomunicacions i que tot això tingui repercussió en futures edicions del Mobile World Congress, de manera que els propers temps semblen prometedors.

Esperem poder-ne seguir essent espectadors privilegiats per molt de temps. Perquè així sigui crec que paga la pena de prestar especial atenció a les petites crítiques d'alguns visitants, per molt que no hagin estat, en cap cas, generalitzades, i que tenen a veure amb algun embús de trànsit per accedir al recinte firal o amb possibles robatoris. És comprensible que no tot siguin flors i violes però cal prendre'n nota per posar solució als que en definitiva són els únics punts foscos d'una cita consolidada que tant de bo que Barcelona pugui seguir hostatjant per molts anys, si pot ser fins i tot més enllà del 2018.