MIREIA MERCADÉ : “Per inventariar els rellotges de sol he recorregut 10.000 quilòmetres”

Mesurar el temps, regir-lo i sotmetre’l a una regulació ha sigut una obsessió humana. El fet d’etendre el moviment del sol va propiciar l’aparició dels rellotges. Amb quadrants, estilets i molta observació, els primers quadranters van crear els rellotges de sol que regien els espais de treball i de descans de les masies: combinant l’astronomia, la física i les matemàtiques. Els rellotges de sol, molts dels quals oblidats, proliferen a la província. La vendrellenca Mireia Mercadé els recull al llibre Els rellotges de sol a la demarcació de Tarragona, editat per la Diputació.

En un món digital, per què parlem de rellotges de sol?

Tot va començar el 2003 amb un treball de recerca de batxillerat. Em vaig decantar per investigar els rellotges de sol a la comarca del Baix Penedès. Soc de família rellotgera i sempre he estat interessada pel seu funcionament. El treball va obtenir el premi de recerca Llavor de Lletres, organitzat pel setmanari La Fura.

I després es va ampliar la investigació?

Sí, perquè des de la Diputació de Tarragona van mostrar interès a recopilar tots els rellotges de sol ubicats a la província, i m’hi vaig llançar.

Com sabies on eren?

Tenia una llista amb uns quants relloges, però me’n faltaven molts. Durant cinc anys, entre el 2012 i el 2017, els diumenges que feia sol em dedicava, juntament amb el meu pare, a buscar-los i a inventariar-los. Vam recórrer més de 110 pobles de Tarragona. Han estat més de 10.000 quilòmetres.

Per què amb el teu pare?

El meu pare m’ajudava a comprovar la metodologia de recerca. Jo no m’oriento bé amb els mapes i anar sola per segons quins paratges era arriscat: alguns rellotges són en masies abandonades, en cases ocupades o zones de difícil accés...

Segur que podeu explicar alguna anècdota.

Moltes: des de paparres adherides al cap fins a rodes punxades, passant per multes de trànsit, haver de circular per camins on no hi havia camins, zones sense cobertura de mòbil...

Quin és el més antic de Tarragona?

És a Cal Soldat, al Montmell. És la casa més gran i la primera que hi va haver al petitíssim llogaret de Sant Marc. La primera notícia que se’n té és del 1563, però almenys des del segle XV ja hi vivien els antecessors d’aquesta família.

Es conserva en bon estat?

Sí, perquè van fer servir el mètode antic de pintura: una clara d’ou sobre la qual aplicaven el pigment del color i pintaven a sobre del morter fresc a la paret. Quan s’assecava sortia el color del pigment i quedava perfectament adherit. Aquest rellotge és un exemple d’aquesta metodologia. El de can Gatell, a Sant Jaume dels Domenys, datat del 1773, va ser restaurat el 2013 amb la mateixa tècnica.

¿Els rellotges estaven vinculats a les famílies?

Els rellotges expliquen les arrels, les tradicions i la història d’una casa.

I d’aquí surten les llegendes inscrites.

Molts d’ells contenen llegendes, signes zodiacals, jeroglífics i fins i tot endevinalles, com la del rellotge del Portal a Porrera. Tots tenen un atractiu: podem apreciar la simplicitat del rellotge del monestir de Santes Creus; el de l’Església de la Mare de Déu de Valldossera, del segle XVII, el de Sant Jaume d’Enveja, al mas de la Llanada, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya...

Encara se’n fan?

Ara n’hi ha que quan compren una casa, si no els agrada el rellotge, el pinten a sobre i queda tapat. Es perd una història que podia explicar coses sobre la família i els costums de quan va ser construït. Tenim un patrimoni que no està valorat. El tenim inventariat des del 1600 i fora bo protegir-lo i difondre’l culturalment.

Es poden comprar...

Normalment fem un mal ús dels rellotges de ceràmica de compra: la gent no es fixa on va situat sinó que el col·loca com pot, i per això no assenyalen l’hora correctament.