UNA AMIGA MOLT creient em parlava d’una profecia que anuncia l’arribada imminent de l’anticrist. Un líder amb un càrrec de màxima importància que, rere propostes seductores i un immens carisma, en realitat serà el dimoni. Vaig pensar que els anticristos ens acompanyen des del principi dels temps amb moltes disfresses, i que són els de les màscares elegants i els comportaments aparentment civilitzats els més perillosos. Sota unes formes amables i amb una alta formació són les baules d’un poder perpetuat per controlar una majoria de gent de bona voluntat que, sense la seva perversitat ni sofisticació intel·lectual, accepta unes construccions mentals, morals i legals que anul·len els nostres drets naturals per determinar, segons criteris arbitraris, a què tenim dret i a què no.
Mereixen disculpa les persones sense capacitat per escapar-se d’aquesta teranyina, les que no tenen una llibertat intel·lectual real. Però no la tenen els que saben perfectament el que estan fent i, a pesar d’això, ho fan igual o ho defensen. Per deshonestedat intel·lectual, interesso espuris, pura mala entranya. M’és igual. Són l’anticrist de l’avenç i de qualsevol ennobliment possible de l’espècie humana, són el mal estructural. I la teranyina és més barroera, més permeable als interessos hegemònics, com més manipulable és una societat.
En una entrevista van preguntar a l’excel·lent actriu Jeanne Moreau si mai acceptaria fer de nazi en un pel·lícula. Ella va respondre que no li importaria fer de nazi en una pel·lícula amb un missatge antinazi però que mai no acceptaria fer de bona persona en una pel·lícula amb un missatge nazi de fons. El judici al qual estem assistint aquests dies és aquesta pel·lícula, on hi ha moltes bones persones (els encausats, les defenses, els testimonis honrats), però que té un missatge de fons profundament feixista. De manera conscient o inconscient, legitimen aquest missatge tots aquells que analitzen i valoren aquest plet com si fos una pel·lícula que versa sobre la justícia quan, en realitat, és una apologia d’un sistema en què ens hem de defensar per tenir pensament propi i ambicions legítimes no coincidents amb les dels amos de la teranyina. Segons la seva premissa hem de demanar perdó per existir.
