ELS PARTITS SOLEN incomplir els seus programes electorals, no és cap novetat. Però en el cas dels partits independentistes l’incompliment ens afecta de forma transcendent. No ens hi juguem poder eixamplar una carretera o donar un miserable euro més als jubilats. Ens hi juguem la llibertat, el progrés i la prosperitat. Que tindríem una societat més lliure està fora de discussió, només cal veure la mena de justícia que tenim pel que fa a la dissidència ideològica; difícilment la podríem empitjorar. I aquells que posen en dubte la prosperitat, que acostumen a tenir una relació difícil amb la realitat per ignorància o per interessos, només cal que facin un repàs dels països amb més benestar del món.
Curiosament, l’economia funciona millor (per tant, la sanitat, l’educació, les infraestructures) on hi ha una justícia menys esbiaixada i més drets col·lectius i individuals. Aleshores, ¿com ho fem per trobar polítics que facin allò per què els hem votat i que, si no s’hi veuen amb cor, donin pas a d’altres que ho vulguin intentar? Hi ha fórmules alternatives, com la democràcia directa, que amb les noves tecnologies podria aplicar-se perfectament més enllà de l’exemple suís o la democràcia aleatòria, per posar-ne dos exemples sense entrar en valoracions. Descartats aquests models a curt termini, només ens queda una opció que pot començar a canviar-ho tot, i és l’elecció dels nostres representants a través d’un sistema de primàries obertes a la ciutadania on es plantegin nous debats i aflori el talent que necessitem per sortir del bloqueig actual.
Som emprenedors per naturalesa i ens agraden els reptes difícils. El nostre inconformisme s’ha traduït en una societat més moderna i de més progrés que la majoria. Aquesta revolució sostinguda durant segles ens ha fet pacients i pacífics, ja que cap poble pot estar en evolució permanent sense prendre-s’ho amb una certa calma. Però, alhora, som invariablement constants i, per això, seguim la nostra marxa i, ara, a molts municipis catalans podem tenir la possibilitat de votar projectes de persones i no de sigles. Així, aquestes persones es deuran als seus votants i no pas als seus partits, i els podrem exigir allò que tant espanta al sistema: responsabilitat.
