JA FA MOLTS ANYS QUE escric articles i participo en debats. Abans em resultava fàcil trobar temes fora de la política, però ara se’m fa gairebé impossible. Cada dia passa alguna cosa políticament i humanament rellevant: una nova detenció, una nova vulneració de drets, una nova humiliació, una campanya electoral miserable, els resultats, les primeres reaccions… Qualsevol altre tema em sembla banal (la cuina de tardor, les migranyes, els destins vacacionals de moda) perquè el Procés no és un tema llarg i tediós, com sostenen molts espanyolistes, sinó el tema. Com deia aquell, és la mare de tots els temes. La política ho engloba tot i repercuteix tan directament en les nostres vides que les determina.
En el cas dels catalans, el procés d’independència com a expressió de la voluntat política d’una minoria nacional té a veure amb cadascun dels aspectes de la nostra existència (economia, societat, valors, cultura) i és tan antic com la humanitat. És un d’aquests processos naturals de la història que només es poden aturar amb l’ofegament que els estats solen exercir sistemàticament contra aquestes minories. L’ofegament esdevé pura violència en els estats endarrerits i, dins Europa mateix, en els que tenen una tradició autoritària o un fort component ideològic feixista. Són estats tan febles i distòpics que només es poden mantenir amb la coerció. Tenir un estat al darrere no dona més legitimitat a unes idees ni tampoc a unes lleis, només les converteix en les del més fort. Legalitat i justícia no són el mateix. Atacar i defensar-se tampoc. Existeixen els pocs carregats de raó i els molts abusadors de sempre. És fàcil d’entendre. Fins i tot ho entenen els autoanomenats constitucionalistes si elimines de l’equació el seu ultranacionalisme i, sovint, la seva xenofòbia contra tot el que és català.
Per resumir-ho, em remeto a una reflexió irònica en clau cinematogràfica que corre per les xarxes. Per desgràcia, en desconec l’autor, però és brillant. “Reconoce que tú, mucha unidad de España y abajo los independentistas, pero en ‘Juego de tronos’ ibas con los separatistas del Norte, en ‘Braveheart’ y ‘Outlander’ con los independentistas escoceses, en ‘Star Wars’ con la Alianza Rebelde. Y siempre contra los tiranos que imponen por la fuerza el Imperio. Reconócelo”.
