L’antiga Via Augusta transcorria pel municipi del Vendrell i en època medieval es va convertir en el Camí Ral. De fet, aquesta via de comunicació en època dels romans unia la ciutat de Cadis amb la capital de l’imperi, Roma. L’Ajuntament del Vendrell ha museïtzat el tram de la Via Augusta situat al sud del nucli urbà, que té una longitud d’uns 1.430 metres i una amplada variable que pot anar dels 2,90 als 8,30 metres i es pot recórrer a peu, a cavall i en BTT. Hi trobarem sis plafons explicatius per conèixer amb més profunditat la història i els elements d’interès del camí i senyalització vertical, on s’indica de quina manera es pot recórrer.
La Via Augusta, la calçada romana més llarga de la península Ibèrica, va ser el resultat de la reforma que va ordenar l’emperador August de l’antiga Via Hercúlia, que la va convertir en una important via de comunicació entre les ciutats i els ports marítims del sud-est peninsular. A cada jornada de camí, uns vint quilòmetres, hi havia una mansio, una mena d’hostal. Més endavant, a l’Alta Edat Mitjana, la Via Augusta es va passar a anomenar la Calçada -topònim viu a Bellvei- i encara posteriorment Camí Ral. S’han mantingut com un pas natural entre el Penedès i la ciutat de Tarragona.
Per construir una calçada com la Via Augusta, primer l’agrimensor decidia el traçat, que havia de ser tan recte com fos possible. Un cop marcat al terreny, s’obria una rasa bastant profunda que s’omplia amb diverses capes i es cobria tota l’estructura amb un paviment de lloses de pedra tallada o, simplement, amb una capa de grava i arena piconada. En vies romanes com l’Augusta hi trobem els mil·liaris, unes columnes de pedra d’uns 60 centímetres de diàmetre i entre 2 i 3 metres d’altura. Es col·locaven cada mil passos, equivalents a 1.400 metres. Acostumaven a portar gravats el nom de l’emperador sota el mandat del qual es construïa o es refeia la calçada, així com la distància fins a Roma. Amb el pas del temps van ser reutilitzats com a fites termenals, bases de creus, llindes o sarcòfags, cosa que va esborrar, en molts casos, la llegenda escrita.
Entre Martorell i Tarragona se n’han trobat vuit, datats entre els segles I i IV dC, entre els quals el mil·liari del Francàs, a l’entrada del Vendrell des de Tarragona, que va ser reutilitzat en època medieval com a fita entre els castells de Calders i el de Berà. Per això es va aplanar la forma cilíndrica i s’hi van gravar les creus que hi veiem, cosa que va esborrar tota inscripció. Un altre mil·liari que es conserva és el del Camí Ral, que estava situat al límit entre els termes de Sant Vicenç de Calders i el Vendrell, però que va ser traslladat a la Bisbal del Penedès el 1948.
