Els Altiplans Centrals es desperten

Santa Coloma De QueraltL’orografia no entén de límits administratius. Municipis de comarques i províncies diferents tenen característiques i problemàtiques comunes.

És el cas dels Altiplans Centrals, una zona de Catalunya que comprèn 35 municipis englobats en sis comarques (Alt Camp, Anoia, Bages, Conca de Barberà, Urgell i la Segarra) i tres províncies diferents (Tarragona, Barcelona i Lleida), que tenen en comú una densitat de població molt baixa, un envelliment important i el fet de viure majoritàriament del sector agrari, i encara més després de la crisi dels últims anys, que ha afectat molt la indústria. Només set d’aquests municipis tenen més de 500 habitants.

El dia 30 de març es va fer una reunió a Santa Coloma de Queralt amb representants polítics de gairebé tots aquests municipis amb l’objectiu de recuperar un òrgan de coordinació que havia funcionat anteriorment, però fa 15 anys que va deixar de fer-ho.

L’objectiu es tornar a posar en marxa la zona de muntanya dels Altiplans Centrals de Catalunya “amb l’objectiu de dinamitzar un territori amb unes problemàtiques comunes”. Ho explica Magí Trullols, alcalde de Santa Coloma de Queralt, el municipi més gran de la zona, que assenyala: “El principal objectiu que ens plantegem és aconseguir subvencions procedents de la Unió Europea que serveixin per potenciar el territori. L’arranjament de camins serà una de les prioritats”.

El turisme, la gran esperança

L’última crisi ha acabat amb el tancament de les poques empreses que hi havia al polígon industrial colomí, dedicades als prefabricats de formigó per a la construcció i que donaven feina a centenars de persones del municipi i dels pobles del voltant. Trullols explica que eren empreses creades per persones del municipi, amb un alt valor sentimental de pertinença, i que ara és molt difícil atreure noves inversions.

Es calcula que s’han destruït fins a 400 llocs de treball en el sector duranr l’última dècada. Segons dades del SOC, la taxa d’atur a Santa Coloma és d’un 20,6%, per sobre, doncs, de la mitjana de la comarca i de Catalunya. La gran majoria de joves marxen a estudiar fora i ja no tornen. Només una minoria es dedica a l’agricultura de secà, al cereal. El desenvolupament turístic d’aquesta zona pot ser un motor econòmic importants els pròxims anys, però falten inversions.

Per tant, aquests alcaldes i regidors es marquen com a objectius desenvolupar recursos econòmics, crear i millorar infraestructures i equipaments; aturar la regressió demogràfica i l’envelliment de la població; procurar un desenvolupament harmònic, i salvaguardar el medi i el patrimoni natural.

Més informació, més ajuts

De la reunió de Santa Coloma en va sortir l’elecció d’un representant al Consell General de Muntanya, que depèn de la Generalitat i que actua com a òrgan de consulta i d’assessorament preceptiu en totes les qüestions relacionades amb la política de muntanya i que portava dos anys aturat.

Concretament serà el regidor de Sant Guim de Freixenet Ramon Pintó, que apunta que una de les prioritats que es marca és que tots els ajuntaments dels Altiplans Centrals tinguin tota la informació disponible per aconseguir ajuts i subvencions, cosa que fins ara no ha passat. I no només els consistoris, sinó també els privats, a través dels ajuts a la pagesia i les línies europees Feder i Leader. “Ens plantegem fer un mínim d’una reunió a l’any. I hem de tenir clar que no tot han de ser subvencions i ajuts directes. Seria molt interessant estudiar bonificacions i reduccions d’impostos, com l’IBI”’, assenyala Pintó.

Des dels Altiplans Centrals també estaran molt amatents a la redacció de la nova llei de muntanya de Catalunya, que ha d’actualitzar la del 1983. Pintó valora molt positivament també la creació de la direcció general de Muntanya per part del nou Govern de la Generalitat. “És molt important la conservació del territori.

Cal un plus perquè la gent jove es quedi als nostres pobles. Durant els caps de setmana i les vacances els nostres pobles s’omplen de visitants de Barcelona que vénen a gaudir de la natura i del món rural, però durant la setmana hi ha unes persones que cuiden aquests llocs perquè altres en puguin gaudir, i no és fàcil. En països com França, municipis com els nostres tenen molts més avantatges”, conclou Pintó.

Què és un municipi de muntanya?

La llei d’alta muntanya considera zones de muntanya els territoris que tinguin o reuneixin algunes de les condicions següents: tenir com a mínim un 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres, tenir un pendent mitjà superior a un 20% i tenir situat un 60% -com a mínim- de la superfície en cotes superiors a 700 metres; aplega condicions limitadores de l’activitat econòmica, especialment de la seva producció agrària.

Aquests municipis presenten característiques orogràfiques, climàtiques, demogràfiques, socials i econòmiques similars a les comarques de muntanya.

Les claus

Segons el decret 117/1992 de data 28 d’abril publicat al DOGC 1603, la zona de muntanya dels Altiplans Centrals agrupa 35 municipis, en una extensió de 1.187,7 km. Hi ha una població de 13.299 habitants segons el cens del 2014, i la densitat és tot just d’11,22 h/km.

Actualment a Catalunya hi ha 137 municipis declarats de muntanya, dels quals 124 estan agrupats en cinc zones de muntanya: Montseny-Guilleries-Lluçanès, Prades-Montsant, Altiplans Centrals, Ports de Beseit i Montsec. Les zones de muntanya estan situades en comarques en què no tots els municipis són de muntanya.

Santa Coloma de Queralt, amb gairebé 3.000 habitants, és el municipi més poblat dels Altiplans Centrals i està exercint un cert lideratge en aquestes reivindicacions. Una altra localitat de la Conca de Barberà, Sarral, amb 1.500 habitants, i Sant Guim de Freixenet (Segarra) són les altres dues poblacions que superen el miler d’habitants.