Ara i aquí

CADA VEGADA HI HA més persones que es treballen interiorment. Em refereixo a aquelles persones que busquen respostes més enllà del que es pot veure amb els ulls. Ho fan a través de terapeutes o de pensadors que divulguen eines i conceptes per gestionar emocions, en definitiva per viure, tot basat en els seus estudis i la seva pròpia experiència. El nombre creix i potser tu que em llegeixes ets una d’elles.

Tot i que no tinc una explicació científica sobre el perquè d’aquest augment, m’atreveixo a dir que és perquè tots plegats busquem el mateix en una societat que veiem cada vegada més malalta, corrompuda i podrida: ser feliços. Cadascú viu de la manera que sap o que pot, i moltes vegades ens fem preguntes intentant trobar respostes que mai arriben o que per la seva pròpia complexitat són difícils de respondre i sobretot d’afrontar. Qui soc? Estic bé en aquesta feina? Quin somni tinc? He pres una bona decisió? Estimo la meva parella? Soc feliç?

Tot això és soroll, pensaments bombardejant el nostre cap que serveixen per a ben poc i ens fan perdre el fil de l’ara i l’aquí perquè, en realitat, és l’únic que tenim. El divulgador i investigador en neurociència David del Rosario diu que ens encanta pensar la vida en lloc de viure-la. I així és. Cada dia tenim una mitjana de sis mil pensaments, alguns conscients, d’altres inconscients, que ens desvien del nostre objectiu: ser feliços. Així doncs, cal pensar menys i viure més perquè tot el que ens passa és perquè ens ha de passar i el que compta de veritat, el que queda i es fa real, és la nostra actitud davant d’allò que ens passa. A tu, que estàs dedicant el teu ara i aquí a llegir aquesta columna, gràcies i que siguis feliç.