Arquitectura austera i delicadesa enològica
Al carrer de la Font de Gratallops s’alça un edifici de murs dobles amb maons arrebossats, imitant el cromatisme de l’església, que oculta un nou batec enològic. Fer vi a dins del poble per dinamitzar-lo, en un espai creat amb materials naturals, senzills i duradors i múltiples cambres d’aire per assegurar la refrigeració natural i l’estabilitat tèrmica. “Ens han arribat a dir que ha hagut de passar més d’un segle, després de les catedrals del vi de Cèsar Martinell, perquè es construeixi un celler amb sentit”, explica Gemma Morató, directora de vendes a Clos Pachem. Arquitectura passiva. Un espai funcional i diàfan al servei del vi. Minimalisme i obsessió per la llum. “Són creadors de textures i emocions”, diu l’enòleg Pep Riba per referir-se a Harquitectes, l’estudi prestigiós de Sabadell que l’ha dissenyat. S’observa clarament que hi ha un nivell d’exigència constructiva molt alt i tanmateix elements simples que el sostenen: “Totxo, formigó, metall gris i fusta blanca”, concreta Riba. I el verd de la vegetació que ho il·lumina tot, reforçant el vincle estret entre celler i vinya; aquest 2023, assedegada per la sequera extrema.
“També elaborem vi amb pocs elements. Ecologia i viticultura de precisió, amb pràctiques biodinàmiques o regeneratives quan són necessàries. Volem entendre què passa sota terra. Maceracions curtes, llevats indígenes, fermentacions naturals i l’ús de materials per fer la criança que no aportin res al vi, com el formigó, el foudre o la ceràmica de gres. Volem mostrar la subtilitat de les garnatxes i les carinyenes del Priorat. Fem vins lleugers i elegants”, resumeix l’enòleg. Vinificació de parcel·les i varietats per separat per comprendre el matís de cada cep. “Mantenir les característiques de cada tipologia de raïm i l’accent mineral és una dèria”, diu Pep Riba.
A Clos Pachem fan vins que enalteixen camins oblidats –Camí de la Mina– i finques emblemàtiques –Planassos– i masos austers –Mas d’en Serres–. Aquest últim, amb vinyes de 125 anys on es mesclen la carinyena, la garnatxa peluda i la garnatxa negra. Encara no ha sortit al mercat, però ja ha eriçat la pell de qui va posar el Priorat al món. “Deixem que els vins caminin sols, són una fotografia del paisatge”, adverteix Pep Riba.
Resseguir la linealitat i la profunditat del vi, jugar amb la lluminositat del gres i la foscor de la llicorella. Impregnar-se dels valors austers de l’arquitectura i traslladar-los al vi. El somni de Michelle Grupper no només camina des del 2015 a Gratallops, sinó que també comença a deixar petjada. L’enologia s’eleva mentre es desxifra l’acrònim de Pachem que fa honor a les primeres síl·labes del nom dels seus tres fills.
