Cap a una indústria química descarbonitzada
Les plantes avancen en l’electrificació i la circularitat amb l’horitzó de les zero emissions el 2050
Aquests deu anys a la indústria petroquímica tarragonina han estat marcats pels avanços en la descarbonització de les plantes amb l’horitzó d’arribar al 2050 a les zero emissions, tal com exigeix la Unió Europea. Però el camí cap a la neutralitat climàtica encara no està clar i, si fa uns anys l’hidrogen verd havia de ser la gran panacea, les empreses químiques demanen urgència a l’administració per avançar en la regulació per poder usar hidrogen baix en carboni i emmagatzemar CO₂ per garantir la seva competitivitat davant d'altres països amb regulacions menys estrictes que Europa.
L’electrificació de les plantes químiques tarragonines significarà duplicar o triplicar en els pròxims anys els consums energètics de la indústria petroquímica tarragonina, i el gran repte és millorar les infraestructures de la regió, amb més hectàrees d’energia fotovoltaica o més molins de vent. O línies de molt alta tensió per portar l’energia verda de l’Aragó.
Un dels projectes pioners que estan en marxa al polígon tarragoní és l’Ecoplanta de Repsol que a partir del 2029 produirà metanol renovable. Es tracta d’un projecte pioner a Europa per transformar a l’any 400.000 tones de residus urbans i convertir-los en 240.000 tones de combustibles renovables i productes circulars.
Repsol, juntament amb Enagás i Messer, també impulsa T-Hynet, el projecte d’instal·lació d'un electrolitzador alcalí de 150 megawatts (MW) al seu complex industrial, amb capacitat per produir fins a 2,7 tones d'hidrogen renovable per hora, així com 21,4 tones d'oxigen electrolític, la qual cosa contribuirà a la descarbonització de l'entorn industrial local.
L’accident d’Iqoxe
Però aquesta dècada també ha estat marcada pel tràgic accident mortal a l’empresa Iqoxe el gener del 2020, que va causar tres víctimes mortals: dos treballadors i un veí del barri de Torreforta. Les companyies del sector han seguit treballant per augmentar els estàndards de seguretat a les seves plantes. La qualitat de l’aire continua sent tema de debat i les anàlisis cada cop més exhaustives no acaben amb la desconfiança d’una part important de la societat sobre els efectes d’aquestes indústries en la salut humana.
